Plantem cara

Avui s’ha mort Joan Solà, gran lingüista i intel•lectual però, a més, lluitador incansable pels drets i per la dignitat d’aquest poble.

Cal destacar, a més, la tasca divulgativa i pedagògica que va dur a terme des dels diferents diaris en què va col•laborar setmanalment, els darrers 19 anys a l’Avui amb la columna Parlem-ne.

En el vessant sociolingüístic no es cansava d’insistir que l’ús de la llengua era encara el problema més urgent i que el bilingüisme era una qüestió que calia superar si volíem subsistir com a comunitat lingüística i, evidentment, com a poble.

Va lligar, doncs, la llengua al país i al poble que la parla i no va amagar mai que la llengua també és una qüestió política i que, per tant, depèn dels polítics, és responsabilitat seva, que tiri endavant o que continuï fent passes enrere.

A continuació reproduïm l’article que va escriure a l’Avui el dia 8 de juliol d’enguany, perquè pensem que reflecteix molt bé el discurs de Solà i que, alhora, retrata el moment polític que patim:

Miserables!

Amb la vostra actitud obstinada reflectiu la pitjor misèria moral, política, econòmica i lingüística de l’integrisme espanyol. Durant segles heu imposat,amb la llei i l’exèrcit, el que vosaltres heu anomenat “la pàtria comuna” dels espanyols i que no és altra cosa que un muntatge arranat estrictament a la vostra mentalitat obtusa, al vostre totalitarisme quixotesc; i, en definitiva, còmode només per a una part dels qui vivim en aquest espai, al preu de ser odiós i insuportable per als altres.

Molt en concret, heu atiat contra els catalans la resta dels pobles de la Pell de Brau. Ens heu impedit de respirar a un dels pobles que precisament hem contribuït més a l’evolució política i al benestar econòmic del país. I heu maldat per destruir la nostra llengua de totes les maneres imaginables. Heu fet de l’arma del terrorisme una raó d’Estat aplicable a tort i a dret als qui vosaltres, de manera unilateral, qualifiqueu de terroristes i als qui precisament sempre hem intentat de moure’ns per camins pacífics. Sembrant incessantment aquesta verinosa llavor, heu creat un immillorable camp de cultiu per als vostres votants. I d’això en dieu democràcia!

Per enèsima vegada el meu poble ha intentat encaixar en aquesta vostra Espanya impossible. Per enèsima vegada li heu tirat la porta a la cara. No esperarem més opcions: intentarem de viure en llibertat d’una vegada fora d’aquest espai irrespirable.

Polítics catalans! Des de les veus profètiques de Joan Maragall fins a tots els observadors polítics actuals ens han anat repetint d’infinites maneres que no hi havia res a fer, que aquesta Espanya ens ha menyspreat i rebutjat i continua fent-ho ara potser amb més violència que mai, política i mediàtica. Ara vosaltres us apuntareu a la protesta popular, no tots de bona gana però tots sense remei, per mirar de salvar un poder personal que cada cop és més ridícul i sobretot més ridiculitzat, més befat.

I ahir suplicàveu (!) no sé quina reforma del TC: una reforma d’un organisme que durant quatre anys ens ha escarnit amb prepotència infinita fins a límits que sembla que fins vosaltres qualifiqueu de literalment intolerables i que molts catalans –no us vulgueu ni ens vulgueu enganyar– desitgem, ara sí, que remoguin les entranyes dels qui no tolerarem de ser esborrats dels pobles lliures. No és ara l’hora de donar un exemple inequívoc al vostre poble: ho havíeu de fer, si tant hi crèieu, al moment just que el TC va començar a grapejar l’Estatut.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.