Nosaltres votarem independència

El 28 de novembre podem fer un pas més cap a la independència. Només cal recordar el camí que Catalunya ha seguit des de la implementació de la democràcia espanyola. Si ho analitzeu, segurament deveu estar decebuts, del resultat de ser una comunidad autónoma dins l’Estat espanyol i, a més, si hi penseu bé us adonareu que amb aquest model no podem anar més enllà. Cada dia estem pitjor, quedem més assimilats com a poble i perdem una mica més de dignitat. Ja són massa anys, més de 300, de dominació espanyola i això fa mal, perquè cada cop veiem amb més naturalitat el fet de pertànyer a l’Estat espanyol. Per això només hi ha dues opcions: o un estat propi o continuar com estem, però llavors no s’hi val queixar-se.

Si fem un cop d’ull a les opcions que fins avui els partits polítics ens han ofert, veurem que les podríem dividir en tres grups:

D’una banda, els partits espanyolistes, com el PP i Ciutadans per Catalunya. El seu objectiu és consolidar el model d’estat únic, l’espanyol. Aquest model crea malestar, confrontació social i dependència de Catalunya cap España, i ajuda a crear el rebuig dels castellanoparlants cap a la llengua catalana.

D’altra banda, hi ha els partits autonomistes, com el PSC, ICV o CiU. Cal tenir clar que el model que defensen no ens ha portat enlloc. Ens volien fer creure que Catalunya podia tenir prou autogovern dins España, però hem pogut comprovar que, després de 30 anys, només han aconseguit crear confusió, decepció, desmotivació i, el que és pitjor, pèrdua d’identitat i de dignitat nacionals. Aquests partits, que es defineixen moltes vegades com a catalanistes, es valen de l’ambigüitat per fer el seu joc i, segons el context i la situació, poden ser catalans o espanyols.

Finalment, hi ha els partits independentistes i, dins aquest grup, també cal diferenciar. ERC, que n’ha fet bandera fins ara, ja no és una opció solvent per a aquells que vertaderament volem un país per viure i per poder desenvolupar amb normalitat la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra manera de ser i de fer. S’han desacreditat tant, especialment els darrers quatre anys, que s’han enfonsat sols. Han assumit el model espanyol i les regles de joc que España ens imposa, han acceptat, en definitiva, formar-ne part i això, des d’un punt de vista nacional, és inacceptable. Ens cal una regeneració dels polítics que durant els últims 30 anys s’han atorgat la nostra representació política.

Ara tenim l’oportunitat de votar una nova opció independentista, Solidaritat Catalana. Ens cal unir esforços per començar el procés d’independència en els propers 4 anys i construir, així, un estat propi dins Europa. No serà fàcil, però és possible. Hem de dir PROU i defensar la nostra identitat, la nostra dignitat, la memòria històrica d’aquest poble que encara lluita. En el nou estat català hi ha de caber tothom, però ja no hi ha d’haver més problemes d’identitat: nosaltres som catalans, no som espanyols, igual que no ho són els italians, els portuguesos o els ucranians, ni més ni menys. I això no ens ha de fer por, al contrari, ens ha d’esperonar i d’il•lusionar, perquè tenim la sort de viure un moment històric que permet fer un estat per la via política i perquè després de la manifestació del mes de juliol, no podem deixar refredar les coses. Ara és el moment, la independència no ha de ser un somni o una utopia, ha de ser un fet.

Ara toca, per tant, votar independència, i nosaltres ho farem, perquè mai no ens hem sentit espanyols ni mai ens en sentirem. Ens cal la independència de Catalunya i, després, treballar per unificar de nou tota la nació catalana, els Països Catalans.

Adjuntem, a continuació, la primera llei que Solidaritat Catalana presentarà al parlament per tal que es declari la independència:

SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA PRESENTARÀ COM A PRIMER PROJECTE DE LLEI AL PARLAMENT DE CATALUNYA LA LLEI DE DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

Després de la sentència del TC contra l’Estatut hem pogut constatar que Catalunya, dins d’Espanya, no té futur i avui ja es troba en una situació límit.

Catalunya s’està empobrint dia a dia perquè patim l’espoli fiscal més gran del món: cada any Espanya ens pren 22.000 milions d’euros que representen 60 milions diaris i 3.000 € per català i any. Dins d’Espanya, les famílies catalanes cada vegada tenen menys renda disponible i ja són a la 12a posició per darrera de Ceuta i Melilla, es retallen els sous, puja l’IVA, la taxa d’atur és del 17,7% i tenim 676.000 aturats (quan la UE només té un 9,6% d’atur).

Catalunya no pot decidir, han tombat l’Estatut i després de la sentència del TC, el concert econòmic i qualsevol referèndum són constitucionalment impossibles.

L’única possibilitat de sortir de la crisi moral, política i cultural és amb una declaració d’independència, que ja ha estat avalada per la comunitat internacional i pel Tribunal Internacional de Justícia, que comporti la creació d’un Estat propi que defensi els interessos de Catalunya. Així, amb la independència, Catalunya serà el 4rt Estat més ric de la UE, podrem rellançar l’economia creant milers de llocs de treball i posant fi a l’espoli fiscal que Espanya ens pren cada any. Amb la independència podrem crear beques-salari pels estudiants, vinculades al rendiment acadèmic, de 8.400€ anuals (700€ mensuals) i incrementarem les pensions en 2.500€ l’any (175€ al mes). I podrem realitzar polítiques de suport a la competitivitat i internacionalització de les nostres empreses i invertir en recerca, desenvolupament i innovació.

És per això que davant la situació d’emergència nacional i econòmica en la que es troba el nostre país, i per la necessitat urgent que Catalunya es constitueixi en Estat dins de la UE, Solidaritat Catalana per la independència ens comprometem davant del poble de Catalunya a:

1) Presentarem com a primer projecte de llei al Parlament de Catalunya la Llei de Declaració d’Independència de Catalunya. En aquest projecte de llei s’especificarà el full de ruta per constituir l’Estat català i per organitzar el Govern de Catalunya per tal de fer possible la participació de l’Estat català en el si de la UE. Així mateix, inclourà la creació d’una Conselleria en Cap de transició a la Independència i Relacions Exteriors que prepari, entre d’altres:

El reconeixement internacional de la declaració d’independència i la participació com a Estat en el si de la UE.

La creació d’una Seguretat Social Catalana que es faci càrrec, entre d’altres, del pagament i increment de les pensions.

L’establiment d’una Hisenda i Agència Tributària Catalana per recaptar tots els impostos que es paguen a Catalunya.

La creació d’un Banc Central Català.

La creació dels òrgans gestors dels ports, aeroports i TAV catalans.

La creació d’un cos de Seguretat Nacional amb plenes competències.
La determinació dels criteris i quantificació del repartiment de Béns, Actius i Passius entre l’Estat català i el Regne d’Espanya.

La impulsió d’una Assemblea de Representants de la Nació Catalana que faci seva i estengui la declaració d’independència al conjunt dels Països Catalans.

2) Demanarem que en la votació de la Llei de Declaració d’Independència de Catalunya els diferents grups parlamentaris donin llibertat de vot als seus diputats i diputades per tal que puguin votar lliurement sobre el futur de Catalunya.

Exigim que de la mateixa manera que els grups parlamentaris van donar llibertat de vot als seus diputats i diputades per votar sobre l’abolició de les curses de braus, també donin la mateixa llibertat per votar sobre la independència i per l’abolició de la dependència econòmica, política i cultural de Catalunya respecte Espanya.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.