15 – Indigneu-vos!

Stéphane Hessel, l’autor d’aquest llibre, fa un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica. Hessel, l’últim redactor viu de la Declaració dels Drets Humans, de l’any 1948, ens ajuda, amb aquest llibre, a reflexionar sobre el fet que la posició actual de certa comoditat en què vivim, especialment a Europa, i al món capitalista en general, no ens hauria de convertit en una societat conformista. Si aconseguim ser conscients de la situació real en què vivim, ens adonarem que cal actuar i manifestar la nostra indignació.

Indigneu-vos! transmet idees concretes, clares i contundents, amb un llenguatge entenedor que no ens ha deixat indiferents i que creiem que és digne de comentar.

A continuació, fem una síntesi dels capítols i conceptes dels quals parla Hessel.

A la introducció, exposa els principis i els valors sobre els quals s’hauria d’haver fonamentat la democràcia moderna. Ens hem de tornar a sentir orgullosos de la nostra societat (una societat amb una seguretat social universal igualitària; jubilacions que ens permetin viure dignament després del molts anys de treball; les fonts d’energia com l’aigua, l’electricitat, el gas, els recursos naturals i els grans bancs, s’han de nacionalitzar; educació efectiva per a tots els nens, sense discriminacions, i no a la societat dels sense papers, de les expulsions, de les sospites contra els immigrants, que es replanteja les jubilacions, una Seguretat social només per als més influents). Una societat, en definitiva, en què torni a dominar l’interès general per sobre de l’interès particular, en què el repartiment just de la riquesa creades pel món del treball prevalgui sobre el poder dels diners. Indigneu-vos quan perdem algun dels nostres drets fonamentals!

El motiu de la resistència és la indignació. En aquest capítol ens recorda que no és lícit que gosin dir-nos que els Estats ja no poden garantir els nostres drets ciutadans. Durant els anys de riquesa el gran capital i les grans esferes de poder han acumulat vertaderes fortunes econòmiques i els ciutadans, en canvi, hem perdut beneficis socials. La diferència entre els més pobres i els més rics no havia estat mai tan gran. Els ciutadans no hem de claudicar ni deixar-nos impressionar per l’actual dictadura internacional dels mercats financers. Segur que cadascun de nosaltres trobarà el seu motiu d’indignació. És necessari.

Dues visions de la història. Hessel ha viscut una gran part de la història del segle XX, i això vol dir el feixisme, la por de la revolució bolxevic, l’ocupació alemanya, l’aplaudiment de la victòria de l’exercit roig contra el nazis, els processos dictatorials estalinistes, el poder del capitalisme americà… i, per tant, en la seva llarga vida, ha tingut moltes raons per indignar-se. Massa vegades hi ha dues visions de la història: la viscuda i l’escrita. Demana una voluntat de compromís, més que no pas d’emoció, als joves, però també als mestres en la formació i el pensament crític dels homes. La responsabilitat de l’home no es pot confiar ni a un poder ni a Déu. L’individu s’ha de comprometre en nom de la seva condició d’ésser humà.

La indiferència, la pitjor de les actituds. Manifesta que, en el món en què vivim, és difícil saber qui mana i qui decideix. Per això de vegades ens és més fàcil pensar que el millor que podem fer és “passar de tot” i que cadascú s’espavili així com pugui. Aquesta actitud ens fa perdre l’opció o la facultat de la indignació i, a més, afavoreix el sistema actual. Podem trobar tants fets o situacions concretes que ens portin a fer accions ciutadanes contundents! El món és ple d’injustícies. Si no tanquem els ull a la realitat que vivim, les trobarem i ens indignarem.

La meva indignació a propòsit de Palestina. Actualment, el que més indigna Hessel és la situació de Palestina i, concretament, de Gaza i Cisjordània. Considera que el que està fent l’exèrcit israelià, en moltes ocasions, són crims de guerra i s’haurien de considerar crims contra la humanitat. No justifica el llançament de coets per part de Hamas contra els pobles israelians, però entén que hi ha vegades en què les reaccions populars dels pobles ocupats no poden ser només no-violentes. Tanmateix, no justifica la violència i considera que les accions de Hamas també són inacceptables, perquè l’exasperació és una negació de l’esperança.

La no-violència, el camí que hem d’aprendre a seguir. El futur pertany a la no-violència, a la conciliació de les diferents cultures. Està d’acord amb Sartre que no podem excusar ningú que tiri bombes, però els podem comprendre. Cal que desaparegui l’opressió, en tots el sentits, per tenir l’esperança com a concepció del nou futur de societat.

Per una insurrecció pacífica. Ens cal comprensió i l’ajut a tots els qui en el món se senten adversaris de l’opressió. ENS CAL UNA RUPTURA RADICAL. Ja ha arribat el moment que prevalguin les preocupacions entorn de l’ètica, la justícia i l’equilibri sostenible, perquè ens amenacen els riscos més greus. Ens trobem a la frontera entre els horrors de dècades passades i les possibilitats de canvis en les dècades futures. Les amenaces continuen existint. Per això ens cal una veritable insurrecció pacífica contra el consum de masses, el menyspreu pels més febles i per la cultura, l’amnèsia generalitzada i la competició a ultrança de tots contra tots.

Al començament del llibre, l’autor fa una referència als lectors catalans i a Catalunya, que titlla de “país rebel i valent” que pot afavorir l’impuls cap a una Europa cultural i fraternal, i no pas una Europa al servei d’un finançament del món. És una crida a comprometre’s, a indignar-se i a resistir contra tot allò que és inacceptable.

Com diu José Luis Sampedro en el pròleg, “jo també estic indignat”. Nosaltres també hi estem, d’indignats, i ens agradaria poder contribuir activament a construir el món dels drets universals igualitaris per a tothom. Cal que aixequem el crit de la indignació i encaminar-nos cap a una insurrecció pacífica per canviar el procés d’injustícies establertes en aquest món.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.