17 – Eleccions municipals del 22 de maig

Primer de tot, ens preguntem si cal votar. És cert, i així ho hem manifestat moltes vegades, que no ens agrada el model social ni polític que representa la democràcia formal que tenim. Voldríem que la democràcia fos real i participativa, però, avui per avui, aquest és l’únic model que ens permet participar, encara que sigui d’una manera molt minsa.

En aquests moments vivim en una societat que tant econòmicament com socialment està en crisi. Això ens fa analitzar el paper que els últims anys han tingut els polítics municipals i les seves propostes per extreure’n les nostres conclusions.

Pensem que cal tenir present l’opció del vot en blanc, una opció que representa tots aquells que volen participar però que no es veuen representats per cap partit ni cap candidat. A més, també serveix per a tots aquells que no estem d’acord amb el fals model democràtic actual, molt allunyat de la democràcia real.

En el cas que hi hagi una opció que ens engresqui, sempre ha de ser coherent amb el nostre projecte de país. Per tant, ha de ser per força una opció independentista. Pensem que els municipis també hi tindran el seu pes, en la construcció del país.

Un altre dels punts que tenim clar és que no votarem mai cap partit ni candidat d’extrema dreta, tant si és de tradició franquista com feixista. Així, per nosaltres queden absolutament descartades opcions com PxC o el PP. Pensem que no haurien de ser presents en els nous ajuntaments. La PxC proposa fer neteja i fer fora els immigrants que “sobren”. Nosaltres pensem que els que sobren són ells, per feixistes i xenòfobs. I el mateix serveix per al PP, que fora d’Osona radicalitza el seu discurs per prendre espai a la PxC.

Tampoc no votarem mai cap partit que utilitzi la immigració per treure’n un rèdit polític. Per tant, el ventall cada cop es va fent més petit, perquè tant CiU com PSC i ERC ho han fet amb la qüestió de l’empadronament. No els podem passar per alt que donessin espai polític a la PxC, que posessin en perill la convivència ciutadana i que s’obrissin, així, a rebre vots racistes i que van totalment en contra de la justícia social. En el cas d’ERC, participar en el tripartit municipal, des del nostre punt de vista, els ha fet perdre credibilitat.

D’altra banda, també considerem del tot imperdonable la postura de CiU i PSC en el reportatge televisiu sobre l’atemptat de la caserna de la Guàrdia civil. Creiem que no és ni ètic ni digne que en plena campanya electoral utilitzin els morts per justificar la seva presència, com ha fet el candidat del PSC, a la manifestació que es prepara el 29 de maig.

Una altra de les qüestions que hauria d’haver estat important a la campanya és el fet que la ciutat necessita dedicació i no considerem acceptable que es pugui compaginar el càrrec d’alcalde amb el de parlamentari. Això ens hauria de fer pensar quin valor donen al càrrec pel al qual es presenten. El pitjor de tot és que posteriorment, i per tal de tenir més llibertat, menys dedicació i menys oposició a l’Ajuntament, pacten amb altres partits, la qual cosa força una sèrie de comparses pactistes no ajuden gens la ciutat i és un engany al vot que els ciutadans els han donat.

Finalment, cal parlar de l’augment de les despeses econòmiques. Aquests últims quatre anys hi ha hagut augments de sous considerables, i no una sola vegada, justificats per més dedicació que, a l’hora de la veritat, només vol dir que poden viure de la política, o que els ajuntaments anteriors pagaven molt malament els regidors. La contractació de càrrecs de confiança, que inevitablement significa col·locar gent de partit i afavorir persones el rendiment i la tasca de les quals és difícilment justificable. I tot això en plena crisi i mentre a una part dels treballadors de l’administració els han abaixat el sou. Això sí, l’ambient deu ser molt bo, als ajuntaments, perquè  cada dia hi ha més amics i familiars dels càrrecs electes.

Ens cal molta més transparència i demanar responsabilitats polítiques, si és necessari, i es demostra favoritismes en la seva gestió.

Per tant, queden ben poques opcions a les quals podríem donar el vot: ICV, la CUP i SI.

Pel que fa a ICV, creiem, va fer bé de sortir del pacte quatripartit. Les propostes alternatives que han presentat als plens han denotat un treball rigorós i ben documentat, encara que en els últims temps han fet un paper més passiu. Així i tot, no és un partit independentista i, per tant, per a nosaltres, per aquesta eleccions, no és una opció vàlida.

Quant a la CUP, Candidatura d’Unitat Popular, té el vessant independentista que cerquem, però al final d’aquesta legislatura s’ha desinflat molt i ha jugat un paper secundari. Val a dir, però, que hi ha hagut una renovació i pot ser una bona opció.

Per acabar, SI, Solidaritat per la Independència, com ja hem manifestat altres vegades, creiem que en l’àmbit municipal hauria d’haver estat un moviment aglutinador que hagués permès forçar una candidatura unitària independentista. Però la direcció ha afavorit la presentació de candidatures excloents, només de representació pròpia, encara que es va fer un esforç important per aglutinar. Així i tot, hem de dir que a Vic s’hi presenta gent que considerem que pot ser molt valuosa en la construcció del país.

Tot i això, la poca consolidació municipalista i la precipitació a l’hora de fer llistes ha portat SI a caure en contradiccions tan evidents com  la utilització del castellà a la campanya de Sant Joan Despí, un fet que ens sembla del tot indefensable.

En definitiva, totes les opcions que es presenten a l’Ajuntament de Vic concreten molt poc sobre el model de ciutat. Pesa més la ideologia que la defensa del programa municipal i això implica una ambigüitat que els permetrà fer, desfer i pactar després de les eleccions.

És important participar i votar amb coherència. Nosaltres votarem per un municipi independent, lluny dels gestors que aquests últims quatre anys hem tingut i per una força que respecti el model dels drets i deures universals per a tothom.

I, sobretot, cal tenir present que els ciutadans no som estúpids, encara que sentint els discursos dels candidats moltes vegades ho sembli. Tenim criteri i som capaços, tots plegats, o ho hauríem de ser, d’adonar-nos que les declaracions i contradeclaracions són buides de contingut. De vegades tenim la impressió que vivim realitats absolutament diferents que els candidats i això no ajuda gens els ciutadans.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.