20 – Impacients o perseverants?

Després de la manifestació que es va fer a Barcelona el cap de setmana passat, dia 9 de juliol, sota el lema “Pel nostre futur: INDEPENDÈNCIA”, el president de la Generalitat va fer unes declaracions, basades en l’ambigüitat, pràctica habitual a CiU, en què clarificava quin camí prendrà la seva política pel que fa a la nació catalana. Això de l’ambigüitat no és res de nou. Ara bé, el que considerem greu de veritat és que vulgui donar lliçons als ciutadans que han lluitat i lluiten des de fa molts anys per defensar els ideals independentistes. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va dir, concretament: “Jo sempre he dit que l’avenç nacional de Catalunya i el dret a decidir del poble de Catalunya no és una obra per a impacients, sinó per a perseverants”. I amb la demagògia i el cinisme habituals, va afegir que “l’esperit del 10 de juliol de l’any passat segueix absolutament viu i va servir de molt”. Suposem que es va oblidar d’esmentar que si continua viu no és gràcies a CiU ni a les seves polítiques de consens amb el PP.

Creiem que cap partit català, i especialment ens adrecem a vostès, dirigents del Govern de Catalunya i de CiU,  ha sabut interpretar el missatge que els ciutadans de Catalunya vam fer arribar, ara fa un any, amb la manifestació del 10 de juliol.  No és gràcies a les seves actuacions, que el sentiment independentista i sobiranista “és ben viu i va creixent al nostre país”.

Estem insatisfets i indignats. Nosaltres vam ser a la manifestació del 10-J i també érem entre els 40.000 independentistes que es van manifestar a Barcelona dissabte passat, i creiem que el Govern de Catalunya i, evidentment, el president, han oblidat una sèrie de qüestions absolutament essencials. Per això, senyor Mas, us les recordem:

-Sap que cada any España pren als catalans 22.000 milions d’euros en impostos que van a España i no tornen a Catalunya. Això significa un espoli fiscal de 3.000 euros per persona i any. Sap quantes de les seves retallades podríem evitar, en salut, en educació o en serveis socials? I què hi fan, vostès? Responen amb demagògia, dient-nos que cal un nou pacte fiscal (primer era el concert econòmic, ens sembla recordar), quan saben que España no hi votarà mai a favor, governi el PSOE o el PP.

-Sap que només és possible potenciar els nostres valors com a poble si recuperem la dignitat, i això només es podrà fer si som lliures. Demanar perseverança als ciutadans de Catalunya vol dir menystenir el treball, el compromís i la reivindicació de Catalunya com a nació que, amb constància incansable, han dut a terme moltes persones. I què fan, vostès? Mantenen les bases de la situació actual i, per tant, passen per sobre de la nostra dignitat com a poble.

-Sap que assolir un Estat propi és perfectament legal i possible, segons les determinacions de l’ONU. Espanya no ho pot aturar, perquè avui, en el si de la Unió Europea, està prohibit recórrer a l’ús de la força per aturar un procés pacífic. I què fan, vostès? Continuen els lligams i les col·laboracions amb l’España que ens ofega i abonen la política de la por, que ens fa creure que per aconseguir la llibertat hauríem de passar per un procés traumàtic. Que no n’és prou, de traumàtic, el que estem vivint com a poble?

-Sap que les consultes sobre la independència, la manifestació del 10 de juliol del 2010 i la manifestació del 9 de juliol del 2011 han estat el millor exemple, dels últims anys, del sentiment independentista del poble català. I què fan, vostès? Perpetuen, amb les actuacions institucionals, el sentiment de dependència espanyola.

-Sap que el pacte que han fet amb el PP a Catalunya situa aquest partit espanyol i espanyolista en una posició de protagonisme polític que a Catalunya no havia tingut mai. A més, també sap que el PP és la causa de la retallada de l’Estatut i de la sentència del Tribunal Constitucional que, en matèria de llengua, per exemple, crea uns precedents no gaire afalagadors. I què fan, vostès? Continuen amb les polítiques del peix al cove, encara que això signifiqui deixar-nos trepitjar una mica més com a poble.

-Sap que el PP té una política molt ben definida contra la llengua catalana. Només cal girar els ulls al País Valencià, a les Illes Balears o a la Franja de Ponent, on fa ben pocs dies va prendre possessió de la presidència el PP i va anunciar la derogació de la llei de llengües. I aquí, al Principat, qüestionen constantment el model d’immersió lingüística. I què fan, vostès? Callen perquè el seu soci, el PP, no es molesti. Així defensen la llengua dels  Països Catalans, el Govern i CiU?  

La responsabilitat que tenen, com a Govern de Catalunya, és la d’intentar sumar  i buscar la unitat de totes les forces catalanes, en temes tan essencials com la llengua, la cultura o la reivindicació nacional. És tan important, aquesta responsabilitat, que el Govern no la pot obviar. Un primer repte, per exemple, seria posicionar-se al cantó de l’abstenció en les properes eleccions espanyoles.

D’altra banda, han d’assumir que el temps i la reivindicació de la independència els  marca la societat civil. I aquesta societat civil no és que estigui impacient, és que veu la urgència del moment, i  no pateixin, que continuem essent perseverants, perquè per força, amb prop de 300 anys, d’això n’hem après. Des del 1714 que el poble català porta una motxilla plena de paciència i perseverança, però creiem que algun dia s’hauria d’acabar. Si tots el partits catalanistes continuen amb les polítiques de l’ambigüitat, caldran accions més contundents de la societat civil com ara revoltar-se   contra l’Estat amb accions fiscals, d’abstenció política, etc. La ruptura amb Espanya és absolutament necessària, ja no es pot esperar més. I als polítics us cal canviar i clarificar les polítiques nacionals de Catalunya i dels Països Catalans. Arribarà un moment en què ja no us valdrà, mirar cap a una altra banda i pactar amb partits espanyolistes. Si vosaltres també us sentiu espanyols i us sentiu còmodes essent-ho, caldrà que ho digueu clar. Nosaltres no en som, d’espanyols, i no ens n’amaguem.

La independència és un procés legítim en què els perills i les incerteses, a mesura que se’n parla, cada dia semblen menors. Ara com ara el vertader obstacle sou vosaltres, els polítics, que teniu por de veure trontollar els privilegis que teniu i d’encetar una nova etapa en què potser no tindríeu tant protagonisme com desitjaríeu.

Sigui com sigui, algun dia haureu de deixar de fer tots els papers de l’auca i posicionar-vos de veritat, perquè una part molt important de la societat civil ja està preparada, i no us esperarà.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.