21 – Ara fa un any

Fa un any que vàrem decidir utilitzar les noves tecnologies per crear un bloc  que ens servís per opinar sobre la situació social i política en què vivim però, principalment, per contribuir, treballar i impulsar la independència del nostre país.

Durant aquest temps hem publicat 20 escrits. Reflecteixen, bàsicament, la nostra opinió sobre els diferents moments que ha passat l’independentisme. És curiós, però hem notat que hi ha hagut gent que no ha entès el nostre posicionament independentista, que no és nou en absolut, i això ha provocat un distanciament en la nostra relació. Creiem que tots tenim el dret i l’obligació de donar opinió i que sempre s’han de respectar les opinions contràries a les nostres. Això sí, mai no acceptarem els posicionaments xenòfobs ni les opinions impositives o contràries al sentit comú i a la convivència. Tots som capaços d’opinar i de deixar constància dels nostres sentiments i de la percepció que tenim de la realitat social i no és bo que pensem que només poden marcar les tendències de pensament els polítics o els tertulians que cobren per donar opinió i que, en el fons, lluiten per mantenir els seus privilegis i el sistema actual, que els permet gaudir-ne.

En un any han passat moltes coses i hem pogut constatar que, en general, socialment hi ha una gran decepció i intranquil·litat. Les causes segurament són molt diverses i es manifesten de maneres diferents arreu del món, però totes tenen un denominador comú: el model social i polític mundial, que ha fracassat. Els models del capitalisme i el neoliberalisme, associats al consumisme, a l’individualisme i a la retallada de drets socials, entre altres valors, ens han portat a construir aquesta societat actual, que sembla que ningú no vol però que gairebé tothom accepta, uns de més bon grat i d’altres de manera més submisa. El model està exhaurit i malalt, per més que el capitalisme intenti, de forma constant, fer canvis o mutar per tal de continuar generant privilegis als capitalistes i pobresa a la gran majoria de la població mundial, alhora que ens fa creure que aquest model econòmic, basat en la democràcia representativa, és el menys dolent de tots. No obstant això, ha arribat un moment en què cada cop s’ho empassa menys gent.

Durant aquest últim any les accions d’injustícia social i política han provocat reaccions contundents de la societat civil. El precedent va esclatar a França, als barris marginals, i ha continuat amb el moviments del 15M a Espanya i a Catalunya, els moviments anglesos o les protestes estudiantils de Xile, entre altres. Però també són exemples d’aquest model exhaurit les morts continuades a l’Iraq o al Pakistan, sense cap sortida possible,  després de les intervencions militars occidentals, així com les diferents respostes polítiques que mundialment s’han donat a les revoltes socials al mon àrab, segons els interessos econòmics de les potències dominants, com es veu clarament en els casos de Líbia i de Síria.

Els ciutadans demanen un canvi de model urgent, perquè l’actual és insostenible. Els polítics governants, així com el model polític, ja no serveixen, entre altres coses perquè els sous que cobren, en relació amb les accions o tasques que duen a terme i les malmeses economies de les famílies, no es poden justificar de cap manera. Fins que no se n’adonin, les reaccions de la societat cada dia seran més contundents i, en alguns casos, es pot preveure que pot ser violenta. La injustícia no té cabuda en el model econòmic, social i polític que tots desitgem.

Per això, i perquè encara ens falta assolir l’objectiu polític més important, la independència, sense oblidar la qüestió social i d’injustícia global, continuarem opinant.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.