23 – L’independentisme social

El passat 23 de setembre, ara fa més o menys una setmana, l’acte de presentació de la coordinadora territorial d’Osona de l’Assemblea Nacional Catalana va aplegar 1.400 persones. Va ser un èxit de participació que demostrà que els ciutadans tenim necessitat de participar i de proclamar els nostres anhels independentistes. És evident, doncs, que l’independentisme social va en augment.

Cal que el camí que ha iniciat la coordinadora territorial d’Osona tingui continuïtat i intenti que l’esperit obert, voluntari, participatiu i unitari es reflecteixi en la feina del dia a dia i serveixi per augmentar la voluntat i el criteri argumental dels osonencs per tal que tots ens sentim identificats en la reivindicació independentista. És del tot necessari, doncs, deixar de banda la militància i la ideologia política, per tal que el treball dels membres de la coordinadora no s’identifiqui amb les sigles de cap partit. Ens hi juguem molt, si volem la participació unitària dels osonencs, perquè no és una tasca senzilla.

La posada en escena de l’acte va ser impecable. Els tres ponents, Ricard Torrents, Lluís Llach i Jordi Folch, amb diferents punts de vista i maneres de manifestar-se, van identificar el camí, les necessitats i els compromisos que, com a ciutadans, tenim en la defensa de la nació catalana, en la via cap a la independència. La història, el compromís i treball continuat van ser alguns del conceptes utilitzats pels ponents.

La tasca no serà gens fàcil, però ara és un bon moment, tal com deia un amic després de l’acte, que ens va escriure “No sabeu com vaig disfrutar, ahir! Poder escoltar, pensar, cridar, cantar, imaginar… que tot aquest somni és possible!”

Per fer-lo possible, però, primer cal entendre què és l’Assemblea Nacional Catalana.

L’Assemblea es defineix com “una organització popular, unitària, plural i democràtica, creada amb la intenció d’assolir de forma pacífica i democràtica la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d’un Estat de dret, democràtic i social, dins el marc de la Unió Europea”.

D’altra banda, és una organització que es crea i funciona al marge dels partits polítics, dels sindicats i de les entitats. És a dir, que hi participen les persones a títol individual. Per això la presència d’alguns polítics osonencs a l’acte de presentació no va ser del tot adequat, perquè hi van assistir com a polítics, en un lloc de preferència, i no com a membres de la societat civil.

La tasca fonamental de l’organització, un cop establerta,  és estendre’s poble a poble pel territori per augmentar la massa social favorable a l’independentisme i facilitar, també, la integració al independentisme social i a la nació catalana dels nouvinguts.

En definitiva, és una organització de ciutadans que es volen comprometre en la defensa de Catalunya, molts dels quals estan cansats del discurs ridícul, interessat, desmotivador i espanyolista que els polítics actuals han expressat aquests últims 30 anys. És important remarcar que l’Assemblea mai no s’ha de convertir en un partit polític. La seva acció política i ciutadana ha de ser totalment independent dels partits independentistes. Hem de caminar paral·lelament i al llarg del trajecte ja hi haurà punts de trobada per aconseguir un objectiu comú i sincer: la INDEPENDÈNCIA.

Des de la dissolució de l’Assemblea de Catalunya l’any 1977 no hi havia hagut cap més organització unitària de la societat civil a Catalunya. I ara que l’independentisme social, format per persones que aspirem a la construcció i a la constitució d’un estat propi, està activat, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) pot ser un instrument imprescindible. Treballem i participem des de tots els àmbits possibles (professional, familiar, amistats, nouvinguts, etc.), perquè cada dia la tenim més a prop i la farem més possible.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.