25 – Promeses electorals

Són dies de promeses electorals. De fet, ens sentim envaïts i fins i tot intoxicats per tota una sèrie de promeses tan poc creïbles com poc ètiques, que intenten convèncer-nos que hi ha un futur possible sense problemes econòmics, sense persones aturades, sense llistes d’espera a la sanitat, amb escoles públiques de qualitat, amb pensions més dignes… Vaja, un món que no havíem imaginat ni en el millor dels somnis. Sort que la majoria de votants no són tan innocent i hagin estat capaços de comprovar, perquè, de fet, cada cop que hi ha eleccions un 90% de les promeses es repeteixen, que a més de no ser certes, mostren una manca de rigor i d’ètica tan flagrants, que bé podrien estar tipificades com a delicte.

Per tant, la primera conclusió que en podem extreure, de les campanyes electorals, és que, independentment dels resultats, suposen un grau més de descrèdit i de desprestigi en l’àmbit de la política.

L’experiència i els records d’altres promeses incomplertes ens fa reflexionar i, simplement aplicant el sentit comú, intentem evitar tornar a sentir-nos enganyats i manipulats. Per tant, ens abstindrem de participar en les eleccions espanyoles per diverses raons.

Per començar, tot acte participatiu que fem com a ciutadans ha de tenir un contingut de responsabilitat ètica i com que no ens sentim espanyols, no ens sembla lògic participar de les eleccions espanyoles. A més, en aquest moment, cap de les opcions que es presenten fan una proclama clara i contundent en defensa de la independència com a eix vertebrador del seu programa, la qual cosa significa que si hi participéssim trairíem els nostres principis polítics.

D’altra banda, cal tenir present la falta de credibilitat dels partits polítics actuals i dels seus representants per treballar per la independència de Catalunya i dels conjunt dels Països Catalans. Ens han demostrat que els seus interessos econòmics individuals estan per damunt dels interessos col·lectius. La participació, en aquest cas, no té sentit, sense la unitat dels partits independentistes, perquè llavors només es pot votar per un partit autonomista  o federalista català, com CiU, PSC, ICV i ERC. Sense unitat, per tat, no cal anar a Espanya, perquè no hi ha prou força ni per tenir, tan sols, una mica de visibilitat.

Tanmateix, la nostra postura pot semblar contradictòria, perquè és cert que sense els representants polítics, a més del suport de la majoria de la societat civil, no hi ha possibilitat de proclamar la independència. Ara bé, això no vol dir donar un xec en blanc. Tenim dret a exigir honestedat política i a deixar l’ambigüitat de banda i de moment, això, és una utopia, si no hi ha un canvi de polítics. Per tant, considerem que aquesta és una altra de les raons per no participar en les eleccions espanyoles.

A més, també cal tenir en compte que la via per alliberar-nos d’Espanya potser no passa per ser en les institucions que precisament ens neguen la possibilitat de ser com a poble i ens prenen la dignitat. Els nostre recorregut o full de ruta passa per fer un referèndum vinculant, avalat pel dret internacional d’autodeterminació dels pobles. I això, els estats antidemocràtics espanyol i francès no ho aprovaran mai, des de les seves institucions. O és que algú s’imagina la possibilitat que el Congrés dels diputats pugui aprovar un referèndum d’autodeterminació?

Finalment, pensem que no ens cal participar en un sistema que ha iniciat un retrocés cap a posicions de pèrdua de llibertats i d’imposicions feixistes centralistes, que per a nosaltres són totalment injustificables.

Ens esperen temps difícils. De moment prometen cadenes perpètues, criminalització de la immigració, retallades i copagament de la sanitat pública, negació del dret de les dones a decidir si tiren endavant o no un embaràs, traves a l’educació universal gratuïta… I, sobretot, atacs a la llengua i a la dignitat, ja prou malmesa, de la nació catalana.

Probablement, el més raonable seria que al Congrés espanyol no hi hagués cap representant polític català que es prestés a fer el joc a mantenir la dependència a aquesta Espanya que ens ha colonitzat i explotat, com ha reconegut Gregorio Peces Barba fa pocs dies. Creiem que l’única opció vàlida, en aquest moment, és construir la unitat i treballar per facilitar que un dia es pugui fer la proclamació unilateral d’independència. I per això hauríem de reforçar els moviments ciutadans com ara l’Assembla Nacional Catalana, que necessita la participació activa de tothom per forçar una nova estratègia política dels partits catalans i els seus militants. Les eleccions del 20 de novembre són totalment prescindibles, per al poble català. Ara ens cal marcar distància amb Espanya. L’única promesa vàlida, en aquest moment, és treballar per poder fer un referèndum i que la ciutadania estigui preparada per assumir la independència.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.