27 – Manuel Maldonado Lovo (1941–2012)

Ha mort un revolucionari. Manuel Maldonado, Manuelito, fou sabater, activista en la lluita contra la dictadura de Somoza, correu del Frente Sandinista de Liberación Nacional en la clandestinitat i exalcalde de Somoto (1997-2001). Va ser un home estimat i respectat pels ciutadans, i si l’haguéssim de definir amb una paraula, diríem que era honest. I és precisament d’aquesta honestedat mateixa, que va néixer el seu compromís polític i social.

Tenia una inquietud infinita per tot el que passava al món i era, a més, un lector incansable. No demanava mai res de material, però els que el coneixíem sabíem que qualsevol llibre que li permetés continuar la seva formació social i política el feia feliç.

Tot i les imitacions que li va provocar la seva malaltia durant tota  la vida, va ser sempre un home de gran vitalitat, amb efervescència d’idees i molt compromès.

Ell es definia com a sandinista i del FSLN, però per damunt de la militància, deia, hi havia el fet de combatre les injustícies. Mai ningú no podrà dir que es va apropiar de res que no fos seu i va viure sempre d’una manera extraordinàriament senzilla. Quan parlava dels polítics era prudent, però el preocupava que el poder no els corrompés i que no oblidessin d’on venien ni quina era la seva funció.

El consideràvem un gran amic. Moltes vegades ell i la seva companya, l’Esperanza, ens van acollir a casa seva i mai no ens van fer sentir estranys. Les xerrades que vam tenir-hi ens van fer entendre millor la realitat nicaragüenca i ens van fer créixer com a persones.

Destaquem algun dels seus raonaments:

“Para ser un buen revolucionario hay que tener un alto grado de conciencia, disciplina y ética.”

“Muchos fueron a la lucha revolucionaria por conciencia, no por egoismo personal, si no por la necesidad imperante de cambiar la situación de los demás, tremendamente empobrecidos. Esta realidad aún existe y por lo tanto, la lucha tiene que continuar.”

“Se debe continuar la Revolución de las ideas, de decir las cosas como son para desenmascarar este modelo actual, que contribuye a perpetuar la pobreza.”

 

“No hablemos más de pobreza y de pobres sólo para ocupar a los pobres. Debemos hablar de la pobreza para actuar y resolver los problemas que conlleva, para acabar con la miseria que ahoga a millones y millones de personas.”

Les seves idees, les seves  vivències i la seva lluita ens encoratgen a pensar que és possible creure en la justícia social i en una altra manera d’estructurar la societat. Ell no va defallir mai en aquesta lluita, ni va mostrar mai desànim o conformisme.

Gràcies, Manuel. Gràcies, amic.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.