28 – Fraga: la impunitat

Ha mort un feixista, Manuel Fraga, exministre franquista i responsable de la mort, la tortura i la humiliació de tanta i tanta gent. És deplorable que no hagi estat mai jutjat i que no hagi hagut de donar cap explicació pública, i del tot inacceptable que  la classe política, excepte el PP, òbviament,  no en condemni la trajectòria. Quina submissió i quina poca dignitat, ser mesells d’una Constitució nascuda del franquisme i avalada per totes les forces polítiques.

La paraula més crítica utilitzada pels sectors de la suposada esquerra espanyola i catalana, és que va tenir una vida contradictòria. És lamentable, que puguem renunciar així als principis democràtics de la República, que  oblidem totes les persones que van ser assassinades i s’avali la repressió. No es pot justificar de cap manera, que fins i tot persones que durant la dictadura van defensar les llibertats democràtiques i nacionals catalanes, ara diguin que valoren de forma positiva el paper que va jugar a la transició. És que no continua sent  responsable dels crims del franquisme?

És lògic que la dreta antidemocràtica espanyola en faci grans elogis, perquè va ser ell qui va “convertir-la” en un partit “democràtic”.

Fraga, al cap i a la fi, va fer el que havia de fer, negociar, amb el vist-i-plau i l’agraïment pòstum de partits com CiU i el PSC, una democràcia amb una constitució imperialista i espanyolista que continua oprimint-nos igual que el franquisme.

No hi ha gairebé ningú, però, que parli de Fraga com el que va ser, un feixista  que hauria hagut d’acabar a la presó amb molts d’altres. I això no és culpa de Fraga. A ell se li poden demanar responsabilitats per moltes coses, però no se’l pot fer responsable del fet que aquesta societat sigui tan covarda. De què tenim por? Que potser no n’estem segurs, que la dictadura ens va arrabassar la llibertat, la llengua, la nació… i potser fins i tot la dignitat?

Qui jutjarà les morts dels militants i dirigents d’esquerres? I dels 5 obrers assassinats a Vitòria en les seves etapes com a ministre? La impunitat continua sent un mèrit dels que es consideren guanyadors i una vergonya per als que vam perdre. I encara hem de sentir a dir que va ser el polític clau de la democràcia i un “lluitador per la llibertat”. Si us plau, una mica més de vergonya i de memòria.

Lluís Llach va escriure, després de la matança de Vitòria, de la qual Fraga va ser responsable directe, “Campanades a mort”. I en aquesta cançó deia:

“Assassins de raons, assassins de vides. Que mai no tingueu repòs en els vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries”.

La covardia de la societat civil, dels partits i de la majoria de mitjans de comunicació, que  accepten la impunitat  com  un fet no revisable, és trista, preocupant i lamentable.

Cal que s’estableixin responsabilitats, cal jutjar-les i cal que la història  reconegui cadascú com el que ha estat, en aquest cas un feixista i un repressor.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.