29 – CiU: “fer la Puta i la Ramoneta”

 

L’expressió “fer la Puta i la Ramoneta” vol dir actuar amb duplicitat, és a dir, jugar a l’engany, no anar de cara. Descriu una actitud, de fet, que té un camp semàntic tan ampli com negatiu: “passar-se de viu”, “fer el puta”, “fer-se el despistat” o “marejar la perdiu”, entre altres. I la política de CiU dels últims temps l’ha posada al capdavant de d’actualitat política, aquesta expressió. Tots els significats que hem donat a “fer la puta i la Ramoneta” retraten perfectament la manera d’actuar d’aquest govern. I això ens preocupa, i molt, perquè ha donat joc a un PP que a Catalunya no havia tingut mai una posició rellevant.

El discurs de CiU és tan perillós com enganyós. Primer proposen arreglar l’economia i després, ja parlarem del dret a decidir. Això és un parany, perquè una cosa, evidentment, no invalida l’altra, al contrari, en aquest moment l’economia és una raó més per deixar Espanya sense les nostra aportació econòmica i gestionar els nostres recursos. Com a poble necessitem la independència i com a ciutadans segurament estarem disposats, o obligats, a fer sacrificis econòmics, però en una Catalunya independent. Ara bé, els governants han de predicar amb l’exemple, i no parlem només d’abaixar-se el sou, perquè de dietes, per exemple, cobren més que la majoria de treballadors que fan una jornada completa, sinó també castigant la corrupció.

El malestar s’estén també a alguns sectors dels votants de CiU, que se senten traïts i frustrats. És allò que dèiem al començament, el joc de “la puta i la Ramoneta”, que tracta la ciutadania com si fos estúpida i no tingués memòria. El programa electoral, evidentment, no deia que el seu aliat principal seria el PP. I ja poden anar amb compte, perquè hi ha el precedent d’ERC, que per haver donat suport als tripartits va provocar un gran desencís als seus votants que els ha suposat una baixada dels vots espectacular. I és que potser cal tenir en compte que els votants s’han de respectar, encara que sigui perquè, si no, poden passar factura.

És cert que la situació econòmica és complicada, molt complicada, de fet, però els avals que mútuament es donen CiU i el PP, i sobretot la facilitat d’entesa que tenen, fan que una part dels ciutadans de Catalunya se sentin molt incòmodes. Som el segon país europeu, després de Suècia, que paga més impostos. Paguem impostos a Espanya i paguem impostos a Catalunya i, a més, ens hem convertits en els pioners pel que fa al desmantellament de l’estat del benestar (euro sanitari, baixades de sou constants als treballadors públics, menys personal docent per a l’escola pública i anul·lació de la sisena hora…) Això és insostenible i si continuem per aquest camí, la  recessió econòmica serà insalvable. Per tant, que es redueixin els seus sous; que redueixin càrrecs; que redueixin pressupostos de diputacions, de consells comarcals i d’ajuntaments; que redueixin despeses, privilegis i sous vitalicis als antics presidents del Govern, del Parlament i de les diputacions, i que no retallin ni un sol cèntim més en qüestions tan sensibles i essencials com són la salut i l’educació públiques. És curiós, i vergonyós, que CiU votés al Congrés, amb el PP i el PSOE, evidentment, contra la supressió de la pensió vitalícia als expresidents espanyols en cas que rebin retribucions, que són prou galdoses, per cert, del sector privat. D’altra banda, l’espoli fiscal al qual està sotmesa la nostra nació per part d’Espanya ja s’ha convertit en un tòpic que la ciutadania accepta resignadament. Les balances fiscals ho demostren i el president Mas mateix ho manifesta en una entrevista al diari Le Monde, però no fa res per canviar aquesta situació. La qüestió de les entrevistes a diaris estrangers també dóna per molt, perquè en una entrevista a un diari alemany va dir que la independència no és “viable”, i en canvi, a Le Monde declara no hi haurà més remei que demanar-la. Com quedem, senyor president?

I el flirteig constant entre CiU i el PP, o entre el president Mas i Alícia Sánchez Camacho, com s’explica? Si no és que el president ha decidit exercir la política dels crancs, anant enrere, per salvar la seva falta de valentia, no s’explica de cap manera. I quan sentim el discurs del president Aznar al congrés del PP, tornant a la unitat d’Espanya i a la lluita contra els nacionalismes, encara s’entén menys. CiU justifica els pactes amb el PP per la necessitat de sortir de la crisi econòmica, però creiem que l’únic que fan és posar Catalunya en mans del PP i legitimar l’espanyolisme a Catalunya, cosa que no havia passat mai fins ara. El PP, sí, el mateix partit que intenta aniquilar la llengua a les Balears, el mateix que tanca TV3 al País Valencià… el mateix partit, en definitiva, que ens roba la dignitat com a poble. Aquesta vegada esperem que siguin capaços de veure que aquest és un camí errat.

Amb aquestes actituds dubtem de la catalanitat de molts dirigents de CiU i dels grups econòmics que li donen suport, però no d’una part important de la seva militància. Cal que tinguin la força i el convenciment per capgirar la situació.

De fet, les últimes enquestes indiquen que cada dia hi ha més gent, d’ideologies diferents, que vol un referèndum per la independència. Cal que els jocs partidistes i les relacions polítiques siguin transparents i clars per tal de no perdre la confiança en el nostre futur, tant econòmic com nacional.

Només ens queda la possibilitat de lluitar, des de la societat civil, per impulsar el camí cap a la independència, ja que, de moment, amb la política que es practica des de la Generalitat retrocedim cada dia en el procés de construcció nacional de Catalunya. No podem acceptar-ho ni volem ser còmplices d’aquesta estratègia, ben planificada pel PP, i avalada per CiU, de destruir la nostra nació, d’acabar amb els Països Catalans, de separar-nos i enfrontar-nos tant territorialment com lingüísticament.

La unió de tota la societat civil en l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, moviment on caben tots els independentistes i els militants dels diferents partits catalanistes, ha de fer canviar les estratègies que els actuals partits porten a terme i que perjudiquen d’una manera tan clara Catalunya. Continuarem lluitant, perquè estem segurs que és possible.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.