32 – Tolerància zero

 

Cap on va la democràcia formal sobre la qual ens deixen exercir els nostres drets ciutadans? En aquests moments, per a aquells que ens regim pel respecte cap als drets humans com a norma bàsica de convivència, la preocupació és creixent.

En l’Europa actual, el partits nazis estan completament prohibits per llei, però, en canvi, són legals els partits que fan apologia del racisme i del feixisme. Només cal analitzar què està passant als Països Baixos, a Alemanya, a Àustria, a França, a Grècia o a Catalunya. Els partits d‘extrema dreta augmenten en nombre de vots i en l’espai públic; i els partits dominants hi conviuen i hi pacten. Algun d’aquests partits dominants, però, també aglutina una part del feixisme espanyol. És el cas del PP, que té militants que havien estat falangistes o franquistes i no només no passa res, sinó que sembla que tots has estat demòcrates tota la vida.

A Catalunya, i a Vic especialment, existeix el cas de la Plataforma per Catalunya (P×C), un partit amb una progressió important en nombre de vots que basa el seu programa electoral en arguments xenòfobs i que considerem antidemocràtics. Des de la ciutadania és bo que comencem a clarificar les actituds ciutadanes i dels diferents partits. Per això ens vam adherir i vam participar a la manifestació del passat dissabte dia 26 de maig a Vic.

La manifestació va ser un èxit, pacífica i cívica, sense cap incident, malgrat les postures i intents de la majoria de partits del consistori vigatà, amb l’excepció de la CUP, d’intentar boicotejar-la i d’utilitzar arguments contraris als sentiments democràtics de llibertat d’expressió i de manifestació. Haurien de revisar la seva postura, perquè fa anys que conviuen, i alguns fins i tot hi pacten, amb la PxC i això, en lloc d’aïllar les seves postures, les normalitza políticament i socialment.

A hores d’ara ningú no pot dubtar que hi ha partits que defensen posicions xenòfobes i antidemocràtiques com l’odi racial, l’insult, la humiliació, la utilització d’imatges estereotipades amb la intenció de confondre, i les agressions, entre d’altres. Actuen amb tota la impunitat que el sistema polític els atorga i la seva propaganda indueix a accions violentes. En definitiva,  la por i la xenofòbia condueixen a una postura, assumida per una part de la ciutadania,  que es posiciona clarament contra la immigració i que dificulta terriblement la convivència.

En aquest sentit, ens costa d’entendre la posició de l’Assemblea.cat de Vic per la Independència, que no ha donat suport a la manifestació. Per construir la independència de Catalunya necessitarem tots els ciutadans, entre els quals hi haurà, també, els nouvinguts. O és que potser no tenen els mateixos drets i obligacions que nosaltres? I Si algú pensa que hi ha una qüestió de classes socials, és que no anem bé i que s’haurien de revisar alguns conceptes dins de l’Assemblea, perquè l’independentisme ha de poder donar resposta a tots els problemes socials.

És difícil respondre quins són els límits de la llibertat. La llibertat d’expressió no pot ser mai negativa, ben el contrari, hauria de servir per clarificar els sentiments de lluita per una democràcia real, sense racistes ni feixistes. No es tracta de restringir les llibertats, sinó d’aclarir la postura dels partits i desqualificar i aïllar els que són antidemocràtics i que, amb l’excusa  de formar part de la nostra democràcia, la intenten contaminar. Els demagogs sovint es presenten com a defensors de la llibertat d’expressió i solen utilitzar la paraula ‘llibertat’, però no ens hem d’oblidar mai de mirar qui la utilitza, quina és la seva història política i quina actitud social té.  La història ens ha ensenyat què passa quan arriben al poder els partits feixistes: que la restricció de les llibertats és total i que la barbàrie s’imposa.

Si no volem acabar lamentant-nos, cal que tothom faci un pas cap a la convivència real.  Ens cal protegir la dignitat dels ciutadans, de TOTS, i combatre la discriminació social. Tenim l’obligació de construir consensos sense fissures, entre partits, entitats i ciutadans per combatre el racisme i el feixisme, mai amb la convivència amb els partits o entitats que volen imposar-nos un model discriminatori. Si el racisme, que els partits feixistes se’n cuiden d’escampar socialment, però que altres partits també difonen de manera encoberta, es va imposant a una part de la ciutadania, ens caldran moltes accions i compromisos per lluitar en contra d’aquests postulats. Volem una societat justa i uns polítics que rebutgin clarament els postulats feixistes. Amb el racisme, tolerància zero.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.