33 – Agressions contra la llengua catalana

Ens els últims mesos les agressions contra la llengua catalana s’han intensificat d’una manera preocupant. Podríem dir que són constants, a tot el territori i en tots els àmbits, però el pitjor de tot és que aquesta mena de notícies s’estan convertint en fets habituals i  quotidians. La gran victòria del partits espanyols com el PP, el PSOE o les seves sucursals a Catalunya, és que ens hi hem acostumat i el nostre conformisme no ens permet una defensa contundent i unitària.

Els catalans del Principat solem assistir a les clatellades lingüístiques de les illes Balears, del País Valencià o de la Franja de Ponent amb una certa distància i amb la sospita que és qüestió de temps, que la llengua s’afebleixi de manera irreversible en aquestes part del territori. En canvi, tendim a pensar que les coses, aquí, són diferents. Ara bé, com es pot defensar aquesta diferència quan els tribunals espanyols sentencien contra la immersió lingüística sistemàticament? I com podem justificar que la consellera d’Educació declari que “som on érem”, que no passa absolutament res, un cop ens han dit que la immersió lingüística no és vàlida?

El treball constant contra la llengua i contra la unitat de la comunitat lingüística catalana que fan el PP o Ciutadans; els silencis del PSC i les convivències que CiU amb el PP, afavoreixen l’escenari que vivim. Tampoc no hi ajuden les actituds públiques del president d’Unió Democràtica, el Sr. Duran Lleida, que defensa que no s’hauria d’utilitzar el terme Països Catalans. I com n’hem de dir, de la comunitat de parla catalana? O és que potser és millor no esmentar-la, fer-la desaparèixer, igual que intenten fer els espanyols des de fa 300 anys? Algú pot pensar que els anys de viure en un “hotelet” a Madrid comencen a fer el seu efecte, però, sincerament, creiem que ja se n’hi va anar amb aquestes idees posades, a Madrid, el senyor Duran.

Ara que el procés d’independència a Catalunya ha pres un camí irreversible, els partits nacionalistes espanyols han iniciat un atac terrible, molt ben calculat i organitzat, per debilitat la llengua comuna dels Països Catalans, especialment a les Balears, al País Valencià i a la Franja, però també al Principat, no ho oblidem. No podem permetre més agressions contra la llengua. Plantem cara, que ens diria Joan Solà, perquè contra la voluntat d’un poble no hi ha mesures polítiques que hi puguin fer forat.

La resposta ciutadana a les Balears ha estat contundent: vaga de fam i la gran majoria de famílies que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en català. Al País Valencià el PP trontolla i la societat catalanoparlant continua resistint mentre espera un canvi de model polític que no trigarà gaire a arribar. A la Franja, la societat també s’ha mobilitzat contra el canvi de nom de la llengua, que suposa un greu afebliment.

A Catalunya la resposta també ha de ser contundent, tant pel que fa a les sentències contra l’ensenyament en la NOSTRA llengua, com a la resta del territori. Com és possible que hi hagi una persona en vaga de fam per la llengua catalana i que el president Mas ni tan sols faci un comunicat avaluant la situació? Cal ser més valents, dir les coses pel seu nom i deixar de parlar de “sentències que en el fons no canvien res”. Les canvien, i molt, perquè formen part del genocidi lingüístic que els espanyols van començar fa tants anys i que no han abandonat mai.

Un atac contra la llengua, sigui on sigui, és un atac a la nostra identitat, a la del conjunt dels catalans, no només els del Principat de Catalunya, i mereix la resposta de tot el poble que la parla, perquè afecta tots els parlants, visquin on visquin i hagin nascut on hagin nascut.

Pere Capellà, mestre i escriptor republicà nascut a Algaida, al Pla de Mallorca, va escriure un poema, Jo sóc català, que després va musicar Biel Majoral, que il·lustra perfectament el sentit de nació vertebrada per la llengua:

  • Enmig de la mar
  • s’aixeca ma terra
  • fins tocar el cel,
  • que es deixa en la Serra,
  • banderes de blau.
  • Sóc d’enmig del Pla.
  • Jo sóc de Mallorca,
  • català insular.
  • Tot el meu passat,
  • que la història allunya,
  • el tenyeix de glòria
  • la Gran Catalunya.
  • En les rels profundes
  • de la meva gent,
  • un conqueridor
  • portà proa al vent,
  • la nau que a Salou
  • deixà ses amarres,
  • seguint la bandera
  • de les quatre barres.
  •  
  • Estim Catalunya
  • perquè té un passat
  • de lluita incansable
  • per la llibertat.
  • […]
  • Herois de Mallorca,
  • herois catalans,
  • que en les hores greus
  • us dàreu les mans,
  • fent del vostre exemple
  • sagrada costum,
  • jo us tinc en ma vida
  • de guia i de llum.
  • Jo sóc mallorquí
  • i és la meva glòria
  • ésser català
  • per la meva història.
  • Estim Catalunya
  • perquè té un passat
  • de lluita incansable
  • per la llibertat.
  • Pere Capellà

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.