35 – Catalunya, nou estat d’Europa. Depèn de nosaltres.

En aquests moments els arguments que avalen que el camí cap a la independència és un camí sense retorn són inqüestionables. Aturar l’espoli fiscal o mantenir la llengua i la dignitat com a poble només és possible dins el marc d’un estat propi, en què Catalunya recuperaria les seves llibertats i podria tenir una economia social i un model polític propis.

La societat catalana ha fet molts passos per dibuixar un nou escenari polític en què no només cal reivindicar la independència, sinó que s’ha de manifestar amb contundència i sense embuts la voluntat d’assolir-la. De fet està tenint un paper polític important, però al marge dels partits polítics. Això comporta un tomb en la manera de fer política i propicia un canvi de papers, en què la societat civil és el motor. La majoria de partits catalanistes amb representació parlamentària es comencen a manifestar, potser amb massa prudència, propers a la independència, i això és positiu, però han de tenir clar que el seu paper, en aquest sentit, és secundari, perquè finalment serà la societat la que decidirà cap on vol que vagi el país.

Osona i el Ripollès han estat un exemple en les mobilitzacions per la independència. Així, en les consultes pel dret a decidir, a Osona hi van participar 49.124 persones; les assemblees territorials de l’Assemblea Nacional Catalana s’han implantat amb força en la majoria de municipis de les dues comarques, i més de 2.000 persones van participar en la Marxa per la Independència que el mes de juliol va anar des d’Ulldeter fins a Roda de Ter.  La participació és exemplar i esperançadora i no s’havien fet mai tants actes ni s’havia parlat tant d’independència com en els darrers mesos.

Ara l’ANC, conjuntament amb altres entitats socials, convoca una concentració que es farà a Barcelona el dia 11 de setembre amb el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”. Depèn de nosaltres omplir Barcelona amb un crit unitari d’independència. Els catalans ja hem perdut la por de parlar obertament de la llibertat, però hem de fer un pas més per ser coherents amb aquests sentiments independentistes i reivindicar-los el dia 11.

La Diada Nacional d’enguany pot ser històrica, però cal anar amb compte amb la confusió interessada que pretenen crear alguns partits autonomistes. La reivindicació no ha de ser pel pacte fiscal, ni pel concert econòmic, ni per un estatut millorat… Aquestes reivindicacions perpetuen la subordinació i la dependència d’Espanya i això, òbviament, és incompatible amb la construcció d’un Estat sobirà català.

Ara és el moment d’unir esforços i de treballar unitàriament, però amb uns conceptes clars, que defugin la confusió i, sobretot, que deixin de banda el model autonomista.

Vivim un moment històric i tots som necessaris. Per això cal fer una crida  perquè la participació d’osonencs i ripollesos en la concentració del dia 11 de setembre sigui important. Empenyem i fem un pas més. La independència és un camí sense retorn i la tenim a tocar. Tot depèn de nosaltres. Ara no podem fallar.

Josep Cullell Mirambell, membre del consell assessor d’Osona de la Assemblea Nacional Catalana

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.