36 – Mandat de la ciutadania: independència.

Després de l’èxit indiscutible de la manifestació de la Diada, en què  2 milions de persones vam proclamar de forma democràtica i pacífica la voluntat del poble català, és el moment  d’analitzar quin és el paper dels partits polítics en aquest context.

Hi ha tres paraules que creiem que defineixen el camí que hem seguit els catalans des de fa segles i que haurem de seguir aplicant: constància, perseverança i resistència. Els espanyols, previsiblement, utilitzaran tot el seu poder colonitzador, basat en la por, per dir-nos que el futur està escrit a la Constitució i que la possibilitat de separació l’han de decidir també ells. A Catalunya aquesta línia política la defensen dues formacions: el PP i Ciutadans. Com a partits nacionalistes espanyols que són, la seva postura és clara i coherent, però també ho és la manca de sentit democràtic i  per això ja amenacen de no acceptar els resultats d’unes més que previsibles eleccions anticipades. Podem entendre que no estiguin d’acord amb la independència, però de cap manera es pot tolerar que deslegitimin la voluntat d’un poble i que vulguin imposar-nos una nacionalitat que no volem.

El PSC, per la seva banda, es troba en un moment molt delicat pels problemes interns que pateix, i a aquests problemes s’hi afegeix el fet de no saber llegir el sentiment majoritari del poble. El moment de mirar cap a un altre costat i fer com si sentís ploure ja ha passat i el PSC, des d’un punt de vista nacional, està descol·locat. Ara és el moment de posicionar-se clarament i per això han desenterrat el federalisme asimètric, un federalisme que el seu soci espanyol, el PSOE, no accepta, i que més aviat sembla una estratègia per no haver-se de decantar cap a l’espanyolisme quan el corrent majoritari és independentista.

Pel que fa a ICV, que ha criticat durant molts anys l’ambigüitat de CiU, ara s’hi empara per no quedar fora del context actual. Defensen el dret a decidir, l’autodeterminació i els valor socials com a prioritats, però creiem que han  d’explicar quin és el seu projecte nacional, Espanya o Catalunya. Això sí, els seus valors democràtic creiem que els duran a acceptar la voluntat popular.

Els partits independentistes, ERC, SI i la CUP, hauran de ser capaços de treballar per la unitat i deixar de banda els protagonismes personals d’alguns dirigents, sobre tot d’ERC i de SI. Cal que transmetin sinceritat i honestedat en la defensa d’un esperit unitari, i que siguin responsables i generosos, perquè saben el rol i pes específic que tenen i que el moment actual són decisius i històrics.

I finalment hi ha CiU, que ha de deixar enrere d’una vegada per totes l’ambigüitat. Cal reconèixer que el president Mas, després de la manifestació, ha actuat amb molta dignitat nacional i l’ha sabuda transmetre al poble, però cal veure si serà capaç de mantenir aquesta actitud quan les pressions, tant per part espanyola com per part dels sector econòmic català, siguin més fortes. La trajectòria de CiU fa témer que tot sigui una estratègia per aconseguir monopolitzar i liderar el moment polític actual i per aconseguir vots en les properes eleccions. Primer de tot caldrà que expliquin la coalició i el govern amb Unió, especialment amb el seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, que sempre ha defensat una integració de Catalunya, amb més o menys poder,  dins Espanya. Segurament si no haguessin fet tant la puta i la Ramoneta, tindríem més confiança en el president que, repetim, ha tingut una actuació excel·lent des del punt de vista nacional, els últims dies. Però com que Convergència ha fet tantes vegades allò que més li ha convingut com a partit, els dubtes, en aquest moment, són raonables. Caldrà veure si el president i el partit són capaços d’encapçalar amb fermesa aquest moment històric i, sobretot, si seran capaços de posar per davant els interessos de partit el desig majoritari del poble català.

S’ha obert una nova etapa política en què CiU, ERC, SI, ICV i Democràcia Catalana tenen la possibilitat de declarar de manera unilateral la independència de Catalunya al Parlament de Catalunya. Els exigim l’esforç d’entendre i actuar sota el mandat que el poble de Catalunya els  està reclamant. Han de saber actuar políticament obeint el mandat de la ciutadania. La independència és un camí que no-retorn i cal exigir als partits que estiguin a l’alçada del moment que estem vivint.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.