39 – Ni si ni no, sinó tot el contrari

 

Un cop fetes lesCatalonia is not spain (2) eleccions, i abans no es formi govern, és moment de fer-ne balanç i d’analitzar-ne els resultats, més enllà dels escons aconseguits per cada partit i de les anàlisis tendencioses del periodisme espanyol o espanyolitzat de Catalunya.

Els ciutadans han votat, majoritàriament, els partits que proposen el referèndum d’autodeterminació. Això vol dir que, arribat el moment, la majoria d’aquests vots es convertiran en un sí a la independència, en un suport clar a l’Estat català que, entre tots el ciutadans, ja s’ha començat a construir. El procés tira endavant i ara hem de ser més ferms que mai per poder arribar fins al final d’aquest camí que, sens dubte, serà dificultós, però que, també sens dubte, ens durà la llibertat.

Pel que fa a les xifres electorals, els partits que han defensat obertament la independència (CiU, ERC, SI i la CUP) han sumat 1.781.460 vots, la qual cosa suposa un augment de 262.483 vots respecte de les darreres eleccions. També hi ha els vots d’ICV, que continua sense definir-se pel que fa a la independència, però que està a favor del dret a decidir, amb la qual cosa els partidaris de fer el referèndum s’acostarien als 2.140.317, amb un augment de gairebé 400.000 vots.

Per tant, un 58’52% de ciutadans, la majoria, volem un referèndum, i això vol dir que el sobiranisme, mal que pesi als espanyols, no ha fracassat, al contrari, ha crescut.

D’altra banda, els que s’oposen a la independència (PSC-PSOE, PP, C’S i PXC) han sumat 1.329.597.

Cal exigir, doncs, la màxima responsabilitat política als partits sobiranistes. S’ha d’acabar d’una vegada allò de “ni si ni no, sinó tot el contrari”. Ara toca compromís.

En aquestes eleccions, a més del vot independentista, també s’hi ha manifestat una major preocupació per les polítiques econòmiques que afecten serveis socials bàsics. Hi ha partits que hi juguen i ens plantegen quina és la prioritat: la independència o la crisi. No ens deixem enganyar, perquè no hi ha contradicció: volem un estat propi més just socialment.

La clau, en aquest moment, és la unió de l’independentisme. Sembla un tòpic, però és molt important. Necessitem un front comú, sense fissures ni lluites internes, amb l’objectiu d’aconseguir la independència.

L’escenari polític actual fa que CiU necessiti suport per governar, i sembla que el tindrà, amb la condició que la consulta es faci en un termini de temps raonable. Ara bé, per tenir credibilitat ha d’aclarir la seva relació amb UDC i Duran i Lleida. A més, també caldrà que reorienti les retallades per tal de no castigar els sectors socials més febles.

D’altra banda, a ERC li pertoca demostrar que ha fet un canvi, perquè la memòria del tripartit encara és fresca. També es fa difícil entendre que un partit que s’ha presentat a les eleccions per poder governar i dur a terme el seu programa electoral no vulgui formar govern. Però cal confiar que estaran a l’alçada del moment històric i que sabran actuar amb la responsabilitat i el compromís necessaris.

Pel que fa a ICV, basen el seu discurs en les retallades i en l’afirmació que Catalunya no és de CiU. El que és segur és que Catalunya no és d’Espanya. Ja està bé d’embolicar la troca. Sabem que donen suport al referèndum, però què votaran quan es faci? És el moment de decidir, de ser clars, i la resta de partits ho han entès perfectament, tant els d’un cantó com els de l’altre. Només falta ICV, i cal esperar que estigui del costat del poble.

Finalment hi ha la CUP, que farà de contrapunt a les polítiques neoliberals i socialment desequilibrades, però que haurà de de fer, també, un esforç molt important per no entorpir el camí cap a la independència i entendre’s amb CiU i amb ERC. Serà una prova de maduresa i de responsabilitat històrica, sens dubte, però han de ser capaços de fer-la perquè puguem tirar endavant.

Recordem, a més, que la ciutadania, mitjançant l’Assemblea Nacional Catalana, hi juga un paper importantíssim, en aquest procés, i que això pot ajudar a llimar diferències de partit. La tasca dels 2.140.317 ciutadans que hem votat pel dret a decidir, a partir d’ara,  és exigir que els partits tirin endavant la consulta. Cal sumar esforços que els partits que hi estan a favor no es desqualifiquin més. L’enemic és Espanya, no podem ser nosaltres mateixos.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.