43 – Clientelisme, corrupció i màfia

L’ANC organitza cada divendres a Barcelona “La Catalunya independent que volem”, un cicle de taules rodones sobre diferents aspectes del país un cop siguem independents. Fa dos divendres es va parlar de transparència i control polític amb Itziar González, ex-regidora de Ciutat Vella; Martí Olivella i Carles Ramió, ex-director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. La xerrada va provocar una sèrie de reflexions que volíem compartir.

Primer de tot, cal recordar que hem passat d’una dictadura a una democràcia formal controlada pels mateixos poders dominadors de l’època dictatorial i que en aquets democràcia la ciutadania hi té un paper residual de participació. El pas al model democràtic, doncs, ha estat un fracàs, perquè no ha suposat un trencament amb el model anterior. Aquest fracàs té molta relació amb el lligam del model democràtic amb el model econòmic. La ciutadania va acceptar com a democràtic un model equivocat i el primer que hem d’assumir és aquest error. La delegació del vot hauria d’anar de baix a dalt, com una piràmide en què els ciutadans som la base, per tal que els polítics gestionin de manera honesta i coherent el mandat ciutadà.  Però la democràcia actual s’ha convertit en una piràmide invertida, en què la base son el polítics i els ciutadans, els seus súbdits. Això ja passava en l’època feudal i en l’època de la dictadura.

D’altra banda, mentalment, la ciutadania té clar que la democràcia, per ser vertadera, s’ha de basar en  la voluntat popular, és a dir, que els ciutadans són els que delegen la gestió i un mandat temporal als polítics. Però en realitat els polítics creuen que el seu poder és etern i que són intocables. La veritat és que la seva gestió no té un control efectiu per part dels ciutadans. El poder judicial, el poder militar, el poder legislatiu, una part del poder de comunicació i el poder econòmic i financer, tenen l’origen en un sistema antidemocràtic, franquista i dictatorial, i ara continuen exercint una pressió que influeix notablement en l’opinió del ciutadà. Ens cal, per tíndexant, una bona sacsejada del model sobre el qual basem la democràcia formal.

Finalment, cal tenir en compte que la democràcia sobre la qual es desenvolupa la política actual no és clara ni transparent. De fet, podem dir que es basa en el clientelisme, la corrupció pròpiament dita i, en alguns casos, fins i tot, en una manera de fer que podríem titllar de mafiosa.

Anem a pams. El clientelisme és la conseqüència de la creació d’un entramat basat en l’amiguisme, en els càrrecs de confiança i en el tràfic d’influències. Tot això s’acompanya d’uns bons sous, per tal de no perdre el poder dins les estructures dels partits i poder decidir qui es col·loca en cada lloc segons la fidelitat respecte del polític dominador. Les estructures dels partits funcionen, doncs, com a societats limitades regides per un consell d’administració, en aquest cas per les direccions dels partits, és a dir, com a empreses privades l’objectiu de les quals és lucrar-se. La transparència és totalment nul·la i els ciutadans, per tant, ho sospiten però no ho constaten.

En cap democràcia consolidada i real seria inconcebible que els polítics imputats  no dimitissin, perquè suposaria una gran falta de respecte cap als ciutadans que els han delegat la confiança. El problema és que encara ens diuen que no podem generalitzar i que hi ha molts polítics honestos. És veritat que hi deu haver polítics honestos, però és absolutament fals que la corrupció no sigui una pràctica generalitzada i establerta en el sistema. I aquest sistema, justament, és una part del problema, perquè té moltes escletxes que fan que lucrar-se i utilitzar pràctiques fraudulentes no només sigui possible, sinó també relativament senzill. D’això se’n diu un sistema corrupte i corruptible. I quan parlem del sistema no parlem només dels greus casos de corrupció que coneixem, absolutament intolerables, sinó també del dia a dia de la gestió administrativa. I si no, com s’explica que a les diferents administracions, amb colors polítics diferents, s’hi hagin col·locat familiars o amics en càrrecs administratius públics; com s’explica el cobrament de sous o dietes per gestions que no es fan; com s’explica que hi hagi adjudicacions que no s’ajustin als procediments legals….. Tot això només es pot entendre si concloem que la política té com a objectiu el benefici personal i que el finançament de partits polítics, a partir de fons provats, genera un clima de corruptela i de protecció mútua semblant al dels sistemes mafiosos.

Aquest sistema de corrupteles i d’irregularitats està basat en l’autoprotecció. És allò de “tu tranquil que nosaltres et protegim”. El control del sistema té com a eix principal la defensa i la complicitat entre ells. El fet de poder exercir un càrrec polític sense límit de temps crea una classe política molt fàcil de corrompre per tal de mantenir  la seva economia i no perdre la cadira. Mai un polític hauria de fer de la seva actuació delegada pels ciutadans una professió, perquè llavors no pot actuar amb el bé comú com a objectiu, sinó que haurà de protegir el seu lloc de feina.

El contracte democràtic entre els polítics i els ciutadans, per tant, ha caducat. No ens cal una regeneració política a corre cuita, amb una llei de transparència nova, una altra llei electoral o una altra de finançament dels partits per justificar el fracàs democràtic actual.  Cal  fer foc nou i recuperar la sensació de tenir confiança en nosaltres i en el sistema, com va passar fa uns mesos amb el dret a decidir. Ja no podem més, necessitem fugir del sistema polític actual i caminar cap a un sistema polític diferent, just i, fins i tot, diríem que revolucionari, per creure que la voluntat popular està per damunt dels polítics, que haurien ser els servidors d’aquesta voluntat. Deixem de creure en exclusiva en els partits polítics, per catalans que siguin. Hem de buscar lideratges ciutadans i col·lectius per crear un nou sistema polític sa. L’ANC hi ha de jugar un paper important.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.