46 – Què esperem?

catalunya_lliure_by_obdspro-d31tp8gLa situació i els esdeveniments que patim cada dia són, a més d’inacceptables, absolutament  antidemocràtics i insostenibles des d’un punt de vista social i nacional. Ni podem ni hem de voler aguantar més. És el moment d’acabar amb aquesta opressió que fa segles que dura però que en els darrers anys s’ha intensificat d’una manera que no havíem conegut abans en democràcia, i que podríem titllar de genocida pel que fa a la llengua i la economia.

El camí de la independència no és un camí fàcil, això ja ho sabíem, però el fet de  reconèixer-ho no ens ha de portar al desànim, sinó que ens hauria de fer ser més actius i a prendre el protagonisme social de la reivindicació. Només amb consciència i coneixement de la situació podrem evitar la fractura social que el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el govern espanyol (tant si el governa el PP com si ho fa el PSOE), el PP català, Ciutadans i el PSC, amb el cinisme de les seves actuacions i declaracions, provoquen cada minut que passa. Cada dia s’evidencia més que a l’Estat espanyol no hi ha una vertadera democràcia, ni cap mena de voluntat de tenir-la. Per això no hi ha hagut mai un trencament polític amb el franquisme (Fraga, Samaranch, Pío Cabanillas, borbons, …) ni hi ha, i això és gravíssim, separació de poders. El poder judicial i el poder polític estan barrejats, la qual cosa atempta contra la democràcia. Ni Catalunya ni la resta dels Països Catalans han d’assumir aquesta càrrega tan feixuga com contrària a la seva manera de fer.     

El règim polític actual és hereu, doncs, del cop d’estat militar contra la República i de la dictadura. I com a tal, a través del Tribunal Constitucional, el govern espanyol impedeix el dret a decidir. Aquest és el principi bàsic d’una democràcia, el dret dels ciutadans i de qualsevol poble, en aquest cas el català, a decidir el seu futur. N’hi ha prou d’observar la diferència abismal entre el procés escocès i el català.

Hi ha raons per donar i per vendre, però el temps ens juga en contra. El procés ha de ser tan ràpid com sigui possible (potser per això Pere Navarro demana un procés llarg) i tenim no només el dret, sinó l’obligació, de lluitar per deixar de ser ciutadans de segona, súbdits del regne dels franquistes i dels borbònics.

El camí del raonament i del diàleg ja està fet. I també hi ha hagut un gran procés de conscienciació social. Ara toca, doncs, passar a l’acció. Aquesta acció es podria concretar en un “cop d’estat civil” i democràtic, sense lluita violenta, però amb una lluita de la societat civil continuada i persistent. Aquest nou camí ens ha de portar a la ruptura, a la desobediència política i civil, a la insubmissió fiscal, al no-acatament de les lleis espanyoles, a la presència al carrer, a l’assenyalament dels polítics unionistes… No caiguem en l’error de pensar que no hi podem fer res, que és cosa dels polítics. Això és l’acció d’un poble i per això hem d’actuar des de la via civil i des de la política. Precisament aquí és on ha de jugar un paper important l’ANC, si som capaços de deixar els personalismes de banda i de buscar la unitat. Els ciutadans de la nació catalana ho necessiten.

El poble català sempre ha estat dialogant, i aquesta disposició al diàleg ens ha servit per demostrar internacionalment que som un poble democràtic. Si no ens volen escoltar ni reconèixer, cal demostrar unitat i fermesa. Com a poble i com a subjecte polític i jurídic sobirà que som, ha arribat l’hora de dir prou. És el moment de la ruptura.

Per això és urgent fer la consulta, i fer-la aviat. Què hi ha de més democràtic que saber quina és la voluntat del poble català? I de més antidemocràtic que impedir saber-ho?

CiU, ERC, ICV i la CUP estan disposats a defensar la voluntat majoritària del poble català, però creiem que han d’agilitzar el procés. Els partits tenen el suport de la majoria de la societat civil catalana i les decisions polítiques per a l’alliberament nacional són l’únic camí per ser lliures. La societat està a l’expectativa. No cal esperar més.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.