51 – Mobilització i desobediència civil

xerrada-desobediencia-civil1La llibertat, allò que reclama la majoria de la població catalana, no és més que la lluita contra la submissió a la qual hem estat sotmesos durant 300 anys. La pregunta és senzilla. Què volem, submissió o llibertat?
El procés per poder consultar la ciutadania catalana sobre el seu futur és imparable. Els entrebancs seran constants, però el compromís i la voluntat dels ciutadans que volem ser lliures han de romandre intactes. Per això la mobilització que planteja l’ANC l’11 de Setembre en tornarà a ser un bon termòmetre, de la voluntat popular.
Ara resulta que hi ha una crispació social irrespirable, diuen. Però, en realitat, qui disposa de tots els mitjans per crispar i manipular? Què és més demòcrata, la voluntat d’un poble que vol decidir el seu futur lliurement o la imposició d’alguns dirigents del PP, PSOE-PSC o Ciutadans perquè continuem sota el domini espanyol? És molt important no caure en les provocacions, fer de la prudència una virtut, tot i les constants provocacions, tot i els cops a la nostra dignitat que personatges com Pere Navarro, Alícia Sánchez-Camacho o Jordi Cañas, entre altres, ens etziben. La nostra lluita i la nostra actitud han de continuar sent pacífiques, exemplars, com fins ara, però alhora compromesa i ferma. Segurament aquesta és la qüestió que els fa més por, comprovar que el moviment continua endavant, amb més força que mai i sense estirabots, i per això provoquen la crispació.
Hem de ser ben conscients que vivim un moment extraordinari i que tenim l’oportunitat de construir una societat millor per a la generacions del futur. Volem un món diferent, socialment just, en què la convivència sigui el motiu principal per diferenciar-nos del món que actualment vivim, un món socialment desequilibrat, insostenible i, moltes vegades, violent. En definitiva, una societat més justa i lliure. Aquesta és la nostra obligació i el nostre deure com a ciutadans.
Les mobilitzacions exemplars dels darrers anys són fruit de l’experiència acumulada durant molts anys de lluita. I aquesta experiència ens ha de permetre contribuir a la creació d’un nou model social. La independència de Catalunya és el primer pas i tots hi som cridats, a construir el país que volem. Per això la nova constitució catalana hauria de potenciar una democràcia de transparència pública real, participativa i directa. Aquest és el camí, cal mobilitzar-se i comprometre’s amb les accions pacífiques que calguin, com ara la desobediència civil, si ens impedeixen l’exercici de la llibertat com a poble. El moviment ha de ser pacífic, però no passiu.
Falten uns 187 dies pel 9N, per poder votar i iniciar el camí per dotar-nos de mecanismes de participació directa per construir el nou Estat català, un estat plenament democràtic. Reconstruir la societat i enfortir la participació activa de la ciutadania, apostant per una economia al servei de les persones i no de les elits polítiques i econòmiques, ens permetrà la justa redistribució de la riquesa i exercir la nostra sobirania com a poble independent. No deixem que ningú ens prengui aquesta possibilitat. Cada dia és més clar que hi haurà un moment en què ens haurem de saber plantar davant de la falta de llibertat i la imposició del “mando y ordeno”. La nostra resposta serà la desobediència civil col•lectiva i pacífica, però activa i contundent. Quan una llei és injusta, desobeir és correcte. Els esdeveniments d’aquests últims mesos ens acosten a situacions tenses i injustes, per desgràcia, mancades de respecte a la nostra dignitat. La desobediència civil potser no serà un dret, sinó un deure, perquè no volem ser esclaus, volem ser lliures.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.