52 – Ni seny, ni pit, ni collons

quina vergonyaQuina vergonya. A les 8 del vespre, després del Barça – Atlètic de Madrid, les cares dels afeccionats culés que vam anar al Camp Nou a veure el partit, eren tot un poema. Però si hi ha una expressió que podria resumir millor l’estat d’ànim era la indignació. Teníem la impressió que la presa de pèl de tot l’any, per part de la junta, dels jugadors i de l’entrenador, va culminar en l’últim partit del campionat de lliga. Quina agonia d’any!
El Barça podia haver perdut el partit i l’afeccionat l’hauria aplaudit si, com deien, haguessin fet un homenatge a Tito Vilanova, amb la seva frase coneguda “seny, pit i collons”. Si això hagués estat veritat ens haurien convençut, però la gent els va haver d’acomiadar amb crits i xiulets. No han tingut respecte a Tito i seria millor que deixessin d’utilitzar-lo, mentre el seu compromís sigui nul. Tot l’any han tingut un comportament espantós, poc sacrificat i acomodat.
L’Atlètic segurament va ser el just guanyador del campionat, i no només pel joc, sinó perquè es van creure la frase “ofici, cor i contundència”. Sempre van pensar que podien guanyar i van lluitar per aquest objectiu. El públic de can Barça els va acomiadar amb uns aplaudiments merescuts.
Però hauríem d’analitzar què passa a can Barça i algú hauria de donar-ne explicacions. Creiem que una junta com la que tenim, continuadora de Rosell, del qual encara esperem explicacions de la seva fugida, es troba en un estat permanent de provisionalitat. Això fa necessari unes eleccions anticipades. D’altra banda, el director tècnic, Zubizarreta, fa dos anys que no fa bé la seva feina i, a més, diu que no s’han equivocat en res. Una persona que no és capaç de reconèixer el seu fracàs no pot ser bona per al club. A tot això cal afegir-hi un entrenador fitxat a corre cuita que sembla que més aviat hagi vingut a conèixer Europa, en lloc de venir a treballar. En aquest cas, però, ha estat coherent i ha plegat. I, finalment, uns jugadors que s’han cregut que són els millors, que sembla que visquin del passat i que no han donat la talla. Resumint, molts diners i poca implicació i compromís. Cal, doncs, una regeneració, més compromís, menys sous i una remuneració ajustada al èxits.
En definitiva, un desastre de temporada. I no valen excuses o desgràcies, tant esportives com extra esportives, que n’hi ha hagut. A can Barça agrada el bon futbol, i no la mediocritat ni les excuses.
On és el seny blaugrana? Volen passar pàgina amb nous fitxatges i renovacions, però tot això no els esgrimeix de donar la cara i les explicacions necessàries. El silenci és de covards. Quina falta de respecte, una junta que no diu res, un director tècnic que diu que no han fallat, uns jugadors concentrats en les seves seleccions, menyspreu amb signes de vulgaritat, com el cas de Cuenca i Alves, sortida sense roda de premsa i comiat per carta en el cas de Valdés, Messi demanant perdó però amb 20 milions sota el braç per passejar-se pel camp… Si realment vol ser el líder de l’equip, s’ho ha de tornar a guanyar.
L’afeccionat també vol passar pàgina però algú ha d’explicar què està passant i donar la cara. Si no, les coses poden començar com han acabat.
No hi ha hagut ni seny, ni pit, ni collons. Mala direcció de la junta i divisió interna, nefasta planificació tècnica, nul compromís dels jugadors i falta de respecte als afeccionats. Si, per atzar, haguéssim guanyat la lliga, i vam tenir-ne la possibilitat, continuaria pensant que les coses no s’han fet bé.
Ens mereixem compromís, catalanitat, planter, participació dels socis i bon joc amb exigència tècnica, velocitat i esforç. El culer és fàcil de convèncer, però ens mereixem transparència per al nou projecte.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.