54 – Certesa i fermesa

votar siHo tenim a tocar: només falten 120 dies per poder expressar la voluntat de decidir el nostre futur. La societat catalana està il·lusionada i convençuda que les mobilitzacions d’aquests últims tres anys donaran el fruit que esperàvem. Aquesta certesa és la que la ciutadania ha expressat sense equívocs la defensa de la voluntat de votar. La majoria de la societat ho té clar. No hi ha marxa enrere i no s’ha de fer cap pas en fals. Val a dir que aquesta certesa s’ha anat forjant, moltes vegades, sense un comportament clarificador en la classe política catalana, però ara no voldríem que es creés una crisi de confiança en els polítics que, en principi, han de conduir el procés, perquè això podria crear incerteses.

Una de les qüestions, entre altres, que ens planteja el procés és, per exemple, per què es va programar la doble pregunta per definir el resultat de la voluntat popular, que pot esdevenir un desgavell interpretatiu. Ja surten les veus discrepants sobre la manera de valorar la resposta. Aquesta indefinició només ajuda a crear incertesa i a donar munició als contraris a la consulta. Com deia en una xerrada un company, per què ho compliquen tant i si és cert que es va fer d’aquesta manera perquè el PSC-PSOE hi estigués còmode? Vist com van les coses al PSC, algú creu que el Sr. Iceta s’hi sumarà, al drets a decidir? Més aviat sembla que intentarà embolicar la troca. Per això podria ser interessant canviar la pregunta d’acord amb els diferents moviments populars, que seran els responsables, finalment, de la mobilització de la ciutadania per anar a votar.

Creiem, doncs, que la pregunta hauria de ser més senzilla i més directa, com ara: “Voleu un estat independent?”, i que el resultat guanyador fos del 50+1 del total de la participació. Ja sabem que això segurament no passarà, però si hi pensem bé, no fer-la de forma directa ens ho complica molt.  Els camins que haurem de recórrer, tant els polítics amb les seves decisions i determinacions, com els ciutadans, amb les seves complicitats i mobilitzacions locals, comarcals o nacionals, com l’11 de Setembre, que ha de ser un èxit incontestable, haurien de transmetre fermesa i unitat.

Aquesta fermesa ens ha de conduir a poder exercir el dret democràtic de votar el nostre futur. No creiem oportunes les declaracions de la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, que indueixen a la confusió. La majoria de gent que som de l’ANC no acceptaria cap pronunciament contrari al fet de no poder votar i unes eleccions al Parlament o unes municipals, que tinguessin caràcter plebiscitari, en cas que la consulta del pròxim 9 de novembre sigui prohibida pel govern espanyol amb accions antidemocràtiques o absolutistes, no substitueixin la voluntat popular de poder votar.
Si alguns, sobretot els polítics, són tan il·lusos de pensar que aquesta solució pot substituir la voluntat popular del dret a decidir, vol dir que no han sabut interpretar-la. La ciutadania està arribant a la conclusió que hi ha experts a dividir l’opinió popular, i aquest cop no podem tolerar un llenguatge confús o incert. S’han acabat les mitges tintes. Volem certesa i fermesa i, si no sou capaços de donar-nos-en, plegueu i renuncieu al vostre paper representatiu, perquè vol dir que s’ha acabat el vostre temps. Estem a un sol pas de l’èxit o del fracàs, de la participació popular o de la imposició constitucional i política.

I recordeu, sobretot, que la majoria del poble català el 9N vol votar… i VOTAREM.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.