62 – Il·lusions renovades

 

FB_IMG_1440165521572Des de les eleccions municipals, en què els independentistes assistírem astorats a la lluita CiU-ERC, que trencava el pretès esperit unitari que havien pactat en el document independentista promulgat per l’ANC abans de les municipals. Tots els canvis que hi ha hagut des de llavors, una de freda i una de calenta, han fet que els ànims de la ciutadania passessin per diferents fases. El pacte, que la majoria de ciutadans volia però que veia difícil pels antecedents, ens va agafar desprevinguts, però després hem enfortit els ànims. No cal, tampoc, caure en eufòries desmesurades, ens caldrà picar molta pedra, però l’escenari, cal reconèixer-ho, és millor del que esperàvem, il·lusions renovades.

La candidatura transversal “Junts pel Sí” i entitats de la societat civil indepen- dentista que han mantingut la reivindicació unitària amb fermesa a fi d’accentuar al màxim el concepte plebiscitari ha arribat a bon port. Hi ha hagut crítiques a la decisió de la CUP de no sumar-s’hi, però cal recordar el seu ideari anticapitalista i rupturista, que ha mantingut amb claredat des de la seva creació. Sigui com sigui coincideixen en el fet que aquestes eleccions són plenament plebiscitàries i, per tant, la CUP sumarà vots a favor del SÍ, que ningú ho dubti.

En aquests mesos els posicionaments polítics s’han clarificat. El PP i Ciutadans, però també el PSC i Unió, s’han posicionat obertament a favor de mantenir la unitat amb Espanya, vestida de diferents formes i actituds. Però el que ens sembla preocupant és el canvi d’ICV a partir de la coalició amb Podemos. Això obre un debat que caldrà afrontar de manera clara i contundent, perquè utilitzen l’ambigüitat i la confusió per valer-se d’un nou lerrouxisme que tracta el ciutadà d’il·lús. L’únic argument és l’atac sistemàtic al president Mas, però obviant que amb aquesta subordinació financera no hi ha lloc per a la justícia social ni per a la identitat pròpia.

Els propers reptes de la ciutadania catalana són omplir la Meridiana l’11S i guanyar les eleccions del 27. La pregunta és com. La majoria de gent ja té clars els arguments a favor i en contra de la independència. Per tant, la no-mobilització comporta mantenir la dependència amb Espanya i perdre el plebiscit del 27, continuar amb les retallades socials i la distribució pressupostària del model econòmic espanyol. La solució és continuar la lluita per trencar amb la subordinació a les lleis injustes i continuar creant rebel·lia pacífica i democràtica com a poble lliure. I això passa per participar a la Via Lliure i per votar el 27S.

La proposta de la independència està basada en un nou plantejament social. Un nou model que permeti implementar polítiques de justícia social i recuperar la dignitat i la identitat col·lectiva com a poble lliure, i no es poden diferenciar una d’altra. Els contraris a la independència només plantegen arguments que es fonamenten en la dependència amb Espanya i la seva Constitució, però no poden aportar cap argument social que ens pugui fer dubtar. Sense lluita i compromís no podrem garantir l’alliberament com a poble per poder crear solucions socialment justes.

Els nostres reptes immediats són, doncs, l’11S i el 27S. I els afrontarem amb ànim renovat. La solució és la ruptura i no hi havíem estat mai tant a la vora.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.