65 – Què hem de fer?

Captura-de-pantalla-2016-04-01-a-les-12.06.21-AMNingú no pot discutir que a Catalunya, territorialment, hi ha una majoria favorable a la independència, però l’Estat espanyol no ens permet comprovar si també existeix una majoria social o ciutadana, que també intuïm.

Hi ha diferents aspectes que expliquen la majoria independentista al Principat de Catalunya: el model econòmic socialment injust, el plantejament unitari de la reivindicació, l’atropellament sistemàtic dels tribunals espanyols, la conformació de la llista “Junts pel Sí” i un pla unitari d’acció amb la CUP, entre altres.

Ara bé, també és cert que entre la societat civil es respira un cert desànim, el que col·loquialment se’n diu un moment baix, motivat, bàsicament, pels plantejaments polítics confusos que es perceben en els discursos públics de l’acció de Govern i del Parlament. Però aquest desànim s’ha de capgirar perquè el camí, tot i les dificultats, continua endavant.

I ara, què hem de fer?

La nova República Catalana Independent cal que es construeixi des de la voluntat popular activa, i això vol dir amb la participació ciutadana com a eix fonamental. No podem deixar el procés només en mans dels representants escollits el 27 de setembre del 2015 al Parlament, hi hem de dir la nostra i per això cal estar ben actius.

La mobilització també és fonamental. Tal com s’ha demostrat aquests últims anys, la mobilització ciutadana ha impulsat i ha marcat el camí del procés. L’11 de Setembre hem de tornar a respondre amb tota la força a la crida de l’ANC, i tant se val si és el cinquè any o el sisè, o el setè, hi serem mentre calgui, fins que arribem a la República Catalana. El 14 de maig hi ha eleccions al secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana i s’han de saber aprofitar per recuperar la transversalitat i la independència respecte dels partits. Només així serà eficaç i tornarà a afavorir el clima necessari per agrupar totes les sensibilitats independentistes ciutadanes.

Cal, també, crear el clima de confiança  que  les coses s’estan fent bé, tant al Govern com al Parlament, on hi ha majoria independentista. Estem esperant les determinacions clares que ens ajudin a creure que els governants tenen present quin és el mandant que la ciutadania els ha delegat. Hem d’exigir-los que manin obeint la voluntat popular per poder ampliar la massa social que ens porti a construir una Catalunya justa, forta i lliure.

I, com a ciutadans, haurem d’assumir responsabilitats. No només el Govern, el Parlament i els ajuntaments hauran de respondre, sinó que en algun moment serà necessari que una part de la societat civil també assumeixi part de la responsabilitat  per culminar el procés. I ho pot fer de diferents maneres, amb la desobediència com a arma política; amb el suport incondicional tant a persones com a institucions o entitats encausades, o amb accions contundents favorables a les lleis de desconnexió que el Parlament aprovi.

Crec que la ciutadania independentista ha assolit una posició de compromís que fa uns anys no existia i això no és mèrit de ningú en concret, sinó de  la societat en general.

El partits independentistes hi tenen una gran responsabilitat, en l’aprovació de les lleis de desconnexió, però la ciutadania vol compartir responsabilitat i participar-hi. Si és així, no hi haurà retrocessos ni passos enrere i la resposta de la societat serà la mateixa que hi ha hagut fins ara. Hem de recuperar la confiança.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.