68 .- En quin moments ens trobem del procés?

 

20161202_20043520161119_111528Aquestes últimes setmanes he assistit a dos debats: “Referèndum o referèndum. Debat sobre el nou full de ruta sobiranista”, organitzat per Acc
ió Catalana a la UVic el 19 de novembre, i el 2 de desembre, organitzat per ANC-Vic amb Lluís Llach com a ponent “Quin és l’estat actual del procés d’independència?”. Dels dos actes n’he tret algunes preguntes i reflexions.

Hem sabut aprofitar el desgovern de l’Estat espanyol? Potser no l’hem sabut esprémer prou i ens l’hem pres amb el tarannà, perillós, de l’anar fent. Per a molts era el moment d’aprofitar al màxim les debilitats dels que ens impedeixen exercir els nostres drets democràtics.

Encotillament del procés? Els propers mesos seran definitius per valorar la força del procés, perquè s’hauran d’aprovar les tres lleis i els pressupostos, fets claus per a la desconnexió. Els tempos són molts marcats i hi ha poc marge de maniobra.

Fortalesa del procés. El suport ciutadà s’ha mantingut intacte i amb el mateix grau de compromís que el primer dia, però la incertesa, la confusió i la pressió del Govern espanyol i dels partits unionistes, que tenen gairebé tots els mitjans de comunicació a favor, no ho oblidem, seran molt intenses. Depèn de nosaltres, de la societat civil, aguantar amb fermesa aquests embats i no deixar-nos entabanar, amb els cants del diàleg. La ciutadania sap que hem arribat a l’hora de la veritat i que aquesta ha de ser la legislatura de la ruptura, l’última legislatura autonomista.

Correm el risc, però, de no saber valorar la força que tenim, tant el compromís ciutadà com la majoria parlamentària. És evident que no existeix, com és lògic, un moviment que aplegui el 100% de la societat en la causa independentista, però també és cert que una gran majoria de la societat veu que la dependència  d’Espanya no pot continuar. I és en aquest punt que els ciutadans convençuts poden exigir al Govern i al Parlament que assumeixin riscos i proclamin la República Catalana independent per fer el referèndum posteriorment.

És el moment de l’acció política, i no del discurs. Ja no ens serveix, plantejar els obstacles que pot comportar el procés, perquè ara ens calen solucions, passar a l’acció transformadora de la realitat i assumir-ne les conseqüències. Si no ho fem així patim el risc de la desmotivació i de la desmobilització ciutadana. Hem arribat al punt decisiu amb un Parlament que té majoria independentista i una societat compromesa i mobilitzada. Per això no hem de tenir por. Nedar i guardar la roba pot servir als partits unionistes, però als independentistes no ens serveix de res.

Crec que necessitem mantenir i enfortit la mobilització i millorar la proposta de justícia social. La desobediència individual, en l’entramat judicial que l’Estat ha engegat contra càrrecs polítics, pot ajudar a millorar la mobilització, però el que ens enfortiria de veritat seria un acte de desobediència política, una declaració de ruptura del Parlament que demostrés la força  del procés arreu del món.

Una altra de les preocupacions social és la por que l’Estat espanyol impedeixi el procés mitjançant la força militar o policial, però aquesta por ja ha d’estar superada. La por no ha de convertir la ruptura en un acte purament administratiu, sinó que aquest acte de desobediència final, la declaració de ruptura i de creació de la República catalana, pot ser el cop de força que la ciutadania i la política exterior necessiten per escenificar la unitat. Després hem de començar una campanya, conjunta i unitària, a favor del SÍ a la independència en el referèndum.

La ciutadania, en aquest moment, s’adonarà que no hi ha marxa enrere, però sabrà veure, també, a més de les tensions i els costos generats pel procés, el desplegament de la democràcia participativa i real, vol dir aplicar mètodes transparents, clars, pacífics i oberts.

Seguint aquesta trajectòria, en aquests moments la força i la vitalitat del procés seran visibles i deixarem de costat l’excés de retòrica  justificativa, necessària en altres moments, per anar a les accions polítiques i ciutadanes. La societat i el Parlament, els actors principals d’aquest procés, són els que ens duran cap a la República catalana. Això no és pot allargar més, perquè la incertesa pot ser una mala aliada.

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.