67.- Transversalitat, unitat i ruptura democràtica

El convenciment popular, entre partidaris del procés independentista, és un repte que es pot guanyar. Aquesta afirmació, que alguns deuen trobar agosarada, la faig pensant en el curs de formació política i mobilitzadora que ha fet la ciutadania els darrers 5 anys per fer el camí cap al trencament.

Però també crec que el full de ruta es va complicant, es modifica sense clarificar  per què es modifica i s’alenteix. Entre els valors de la vida democràtica la participació és un dels més preuats. Per tant, ara cal afavorir-la i  fer-la creïble, convertir la societat en l’actor principal del
projecte, perquè són els ciutadans, en definitiva, els que han de decidir, i que la transformació social i la transversalitat siguin els eixos principals en aquesta etapa del procés. Per sort la uniformitat política i ideològica no pot ser ni és, òbviament, única en la societat catalana, la pluralitat és energia.

El procés polític estarà influenciat per la pressió de la gent, que sap que hi ha l’oportunitat de crear un nou model social, sense desigualtats ni privilegis. Això ens portarà a la unitat de totes les forces democràtiques, progressistes i transformadores.

Si existeix la valentia de fer aquests canvis, la participació portarà cap a una transversalitat socialment integradora.

Per fer tot això, però, ens caldrà reforçar la unitat entre les forces progressistes i la ciutadania en plural, ja que, per desgràcia, avui tenim una societat en què les classes dominants fan valdre els seus privilegis econòmics per sobre de la ciutadania adormida, fins ara, però ja ha arribat el punt de voler canviar el model social i lluitar per una societat més justa i socialment equilibrada, en què tots el ciutadans tinguin els mateixos drets i les eines socials i econòmiques per sortir de la situació a la qual el model actual els ha portat. Volem una constitució on l’ésser humà sigui el centre de les lleis. Aquest nou model ens portarà ha desenvolupar noves dinàmiques, configurant un poble participatiu i uns governs honrats.

Els lideratges no poden ser individuals, sinó que han de ser lideratges populars que permetin recuperar valors socials i de convivència, haurà de centrar el debat. Aquest debat ens portarà cap al moviment de ruptura i al Procés constituent, on el treball participatiu dels ciutadans s’ha de centrar en el debat nacional i social, sense prioritzar-ne un o l’altre. Aquesta capacitat de treball ciutadana i política farà ampliar i deixar d’estigmatitzar les reticències d’alguns sector progressistes socialment, per definir el nou model social de la República Catalana Independent.

Continuar lluitant per subsistir, amb exigència cap als representants i partits polítics independentistes. Les noves propostes independentistes  ens han de portar i reforçar els
camins de la transversalitat, la unitat per enfortir la voluntat popular i finalitzar-lo amb la ruptura amb l’Estat espanyol.

No podem fer cap pas enrere, ni debats ni discursos que juguin al que vol jugar Espanya per afeblir el procés iniciat. No volem dilacions ni trencament de la unitat independentista, que podria entorpir la construcció de la República Catalana Independent. La responsabilitat és política, la ciutadania ha demostrat transversalitat i unitat, ara toca a la classe política aprovar els pressupostos per fer les lleis de desconnexió i, així, poder arribar a la ruptura democràtica. No podem esperar. Treballeu, i ràpid!



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.