69.- Ens hem de posar les piles

 Després d’un any políticament esgotador, en què els partits independentistes semblava que seria impossible que es posessin d’acord, el procés cap a la independència ha pogut, finalment, enfilar la recta final. Per arribar fins aquí la ciutadania ha hagut de sentir declaracions contradictòries, posicions oposades i enfocaments que han anat a buscar la diferència en lloc de la unitat. Ara, un cop el compromís per poder aprovar els pressupostos, uns pressupostos provisionals, de tràmit, per poder fer el referèndum que ens ha de portar a la República Catalana.

Els partits independentistes, tot i les dificultats que hem esmentat, han fet la seva feina, i
ara ens toca als ciutadans, que fins ara hem demostrat ser el vertader motor d’aquest canvi, continuar amb el compromís i la resistència per arribar a tenir una majoria favorable a la independència en el referèndum. Torna a ser hora d’arremangar-nos, de defensar els valors de justícia social que comportarà la independència per sumar vots. Ara és el moment de posar-nos les piles i de tornar a generar il·lusió i i força perquè ara sí que és l’hora, l’hora de votar per guanyar.

Crec que una de les claus per sumar vots pot ser la possibilitat de canviar el model actual impulsant el compromís de solidaritat i convivència com a valor de futur. Per això hem de fer entendre els grans avantatges i els recursos econòmics que comportarà per a la societat catalana. Ho  hem de saber explicar al nostre entorn i si aconseguim convèncer algú que no estava convençut i que la participació sigui plural i transversal, l’èxit estarà assegurat.

D’arguments n’hi ha, només cal sentir les notícies i cada dia n’hi podríem afegir de nous.

Estem disposats a continuar vivint en un país que prioritza la inversió de xarxes ferroviàries que no porten enlloc, com l’AVE?; o que finança el canvi de mobles i cortines als ciutadans de determinats llocs d’Espanya  mentre que a d’altres, per ser d’on són, no els paga ni les beques dels estudiants?; o que inverteix, en l’època de màximes retallades socials, milions i milions d’euros per rescatar entitats financeres privades?, o que, simplement, vulnera les normes bàsiques de la democràcia ignorant la separació de poders, com bé s’ha demostrat en el judici contra l’expresident Mas i les exconselleres Ortega i Rigau. És, senzillament, inacceptable. Ni tan sols els ciutadans espanyols haurien de tolerar el que està passant. S’haurien d’avergonyir de la manera d’actuar del seu Estat.

Pel que fa al nostre futur Estat Català, haurem d’aixecar una sanitat, una educació i uns serveis socials de públics i de qualitat, malmesos per les retallades imposades i per la guerra bruta de l’Estat espanyol que, per cert, en el cas de l’exministre Jorge Fernández Díaz no va suposar cap delicte, curiosament (potser és perquè té un àngel de la guarda i perquè atorga medalles a la Mare de Déu!). Volem un país on tothom pugui viure en un habitatge digne; on una part dels beneficis de les grans empreses vagin a parar a investigació per millorar l’estat del benestar, i no a satisfer els sous astronòmics dels polítics que pleguen i utilitzen les portes giratòries. En definitiva, cal explicar que les coses poden ser molt diferents.

Sens dubte vivim, i viurem, uns moments intensos i engrescadors, que en alguns moments seran durs, aquesta setmana n’hem tingut algun exemple (multes quantioses a l’ANC i Òmnium), però aquesta oportunitat no la podem desaprofitar. Ara cal que tinguem clares les responsabilitats. El Govern i el Parlament han de fer possible el referèndum al setembre com a tard, i la ciutadania ha de participar i ser el motor del canvi.

No tinc cap dubte que la gran majoria de la ciutadania sap que amb una nova República Catalana podrem canviar no només de país, sinó també de model. El posicionament social i el nacional van junts. Ens hem de posar les piles. Ara ja no s’hi valen excuses.

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.