71.- Creu Sant Jordi al Col·legi Aparelladors de Barcelona

 

 

 

El 3 de maig del 2017, vaig assistir, a la concessió de la Creu de Sant Jordi al Col·legi d’Aparelladors de Barcelona, pel Govern de Catalunya, per la seva trajectòria professional i compromís  cívic i nacional amb Catalunya en l’àmbit de la construcció i l’edificació, sense oblidar el seu paper social en favor de les llibertats nacionals entre 1968 i 1983, compromisos, tots plegats, que avui dia continuen vigents.

En podem datar la construcció el 1940 com a Col·legi d’Aparelladors de Catalunya i Balears, encara que hauríem de remuntar-nos al 1920 per trobar la primera Associació d’Aparelladors de Catalunya.

A les eleccions que es van celebrar l’abril de 1968 la candidatura més compromesa amb la lluita antifranquista vam guanyar les eleccions als anteriors dirigents, adeptes al règim. El nou president va ser Jordi Sabartés, que va continuar amb en Josep Miquel Abad i Josep Mas  fins al 1983, un període en què es va consolidar una nova manera d’entendre la professió, amb el lligam entre la professió i el compromís social i nacional.

Vaig acabar els meus estudis d’aparellador el 1968 i vaig implicar-me activament en el nou model que proposava el Col·legi. Aquest nou model, que tenia com a objectiu fer arribar als ciutadans la proximitat dels serveis, al col·lectiu d’Aparelladors de la comarca d’Osona, ens va fer veure la necessitat de descentralització i em vaig implicar, per raons òbvies, en aquesta reivindicació.

L’any 1974 vam aconseguir una primera descentralització, amb una oficina de visats, però segons la distribució del “Consejo general de España de los colegios de Aparejadores” els col·legis havien de ser provincials, de manera que es trencava la unitat territorial de Catalunya com a col·legi únic. El 1987 ens vam plantejar la creació d’una delegació en l’àmbit territorial d’Osona i vam abandonar, així, la reivindicació de crear un col·legi propi com té, per exemple, el Col·legi d’Advocats de Vic. La d’Osona va ser la primera delegació que es va crear i, posteriorment, se’n van anar creant de noves. Per exemple el 1988 es va crear la delegació del Bages-Berguedà, el 90 la del Vallès Oriental, el 91 la del Vallès Occidental, el 2007 la del Maresme i, finalment, la de l’Alt Penedès-Garraf.

Des de 1983 el Col·legi s’ha anat convertint en una entitat de serveis a la construcció i ha abandonat, progressivament, una presència més activa en les reivindicacions de caire nacional i cívic.

Actualment els canvis professionals, formatius, jurídics i socials de la professió han abocat el Col·legi a una funció més professional.

Crec, però, que en la reivindicació nacional, actual, el Col·legi ha de buscar la implicació dels col·legiats per poder definir i participar en un nou model professional de col·legis, que ens permeti crear un nou àmbit col·legial definit per les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès.

https://get.google.com/albumarchive/110017382789956087466/album/AF1QipOBuZO32_sWs_yed7P_L4aNSzlCLprGk3PPSPPt?source=pwa



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.