72 .- La mort i la política, jugar en benefici propi, Carme Chacon

Ha passat molt temps des de la mort de Carme Chacon, setmana santa, processons, creences i dogmatisme religiós i penitencies i arribat primavera. He escrit aquestes reflexions, amb veu alta, sobre la mort de  Carme Chacon, amb el màxim respecte.

La nostra societat te uns comportaments, que podríem qualificar de comportaments massa religiosos, després de segles de domini del adoctrinament catòlic, fem, fàcilment, màrtirs i sants en la pèrdua d’una persona que s’ha dedicat a la política. Això m’ha fet reflexiona de com influeix aquest adoctrinament religiós.

Com he dit, han passat  dies després de la sobtada mort de la Carme Chacon, les lloances a les seva figura han vingut determinades, per desgracia, per la curta trajectòria humana i sobre tot política.

No puc dubtar, no la coneixia personalment, que és cert el comentari majoritari i periodístic, que era d’una persona de tracte humà i personal exquisit. Una l’altre cosa seria si la seva trajectòria política, tenia la mateixa consideració. Aquí discrepo de la majoria de comentaris informatius, influenciats, per desgracia, per la seva mort.

Crec que és barrejant les dues valoracions, humana i la política. Humanament, no en puc opinar, em sap creu la seva mort, com em saben greu totes les morts, sobtades o no de moltes persones que no conec i no diguem de les que conec i he conviscut.  La seva trajectòria política si que l’he seguida i l’he patida com a ciutadà de Catalunya amb una visió diferent de la que ens han volgut vendrà.

Sempre és va allunyar de la trajectòria ideològica que defensava un PSC catalanista, dels anys 90 fins el 2010, per buscar un encaix del PSC dins del PSOE més espanyolista i això va definir les seves actuacions polítiques, en aquest últims anys. La seva determinació, entre altres opinions, va fer que el PSC deixes de costat uns del principis democràtics més basics que el ciutadà te tot el dret de poder decidir el seu futur i ella es va posicionar totalment en contra, donant validesa, nomes, al valor constitucional de la llibertat. El seu pensament polític no encaixava amb el meu pensament polític, on la democràcia estar per damunt de Constitucions que coartant la llibertat popular.

S’ha escrit que va buscar com encaixar Catalunya dins d’Espanya, però cada cop l’ideològicament polític espanyolista del PSOE, la va anar esgotant i del seu posicionament crític amb el socialisme espanyol, va passar a situar-s’ha lluny del federalisme republicà, fins a renunciar a la independència del PSC per tenir vida pròpia . Però el que em va sobtar més és alguns comentaris sobre la situació que els ciutadans viuen a Catalunya, abonant les teories d’inventar-s’ha teories per dividir els ciutadans, sobre tot en temes escolars, adoctrinament del nens de Catalunya, i convivència a Catalunya.

Com vaig llegir en un article el gran problema  va  ser no saber entendre que Catalunya no vol ser encaixada a Espanya i per això és va anar allunyant de la seva terra catalana.
La mort en les persones joves, és un gran trasbals pels familiars, això ho conec personalment, que el pas del temps la tristesa i la seva pèrdua només és propi de la seva família. Queda la tristesa permanent i l’oblit dels copets a l’esquena de consol.

Per desgracia, els polítics son els grans experts en manipular els sentiments sobre la mort pels seus beneficis polítics propis. Au va, un cop més no tot val a la vida, més respecte per la pèrdua d’una persona.  La mort és la mort i els silencis i dolor son a la família. Els polítics moltes  vegades fan reviure la activitat política de la gent que ens ha deixat pels seus interessos i s’obliden del dolor familiar.

 

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.