73.- Dues dates importants: l’11 setembre i l’1 d’octubre. No podem fallar.

Els atemptats de Barcelona i de Cambrils ens han fet deixar enrere un mes d’agost trist i convuls, sens dubte, però no oblidem que el que ens ha colpit de tan a prop continua passant, desgraciadament, la majoria de dies, en països que no formen part de l’òrbita de l’anomenat “primer món europeu”.

Ara bé, la seriositat amb què han treballat el Govern de la Generalitat, els cossos i forces de seguretat catalans i el sistema sanitari i d’emergències ha estat a l’alçada del país que volem. I la culminació a aquest trist mes d’agost, la manifestació de condemna dels fet de Barcelona i Cambrils per part de la població catalana, ha mostrat un suport majoritari de l’independentisme, tot i els intents de l’unionisme de desprestigiar el Govern de la Generalitat i de conquerir l’espai tant físic com mediàtic amb la presència del rei d’Espanya.

Tanmateix, aquest mes de setembre serà de màxima tensió política i mediàtica i les provocacions i les manipulacions per part del Govern espanyol i dels partits i de la premsa unionistes seran ferotges. Ja n’han donat mostres El Periódico i La Vanguardia, les darreres setmanes, i El País fa mesos que no es pot llegir (no cal ni fer esment de l’ABC, La Razón o El Mundo) o a les TV. Per tant, hem de tenir molt en compte d’on ens arriba la informació i contrastar-la amb els mitjans que ens són propers.

Ara sí que hem de tenir el cap fred, reafirmar-nos en la voluntat d’expressar lliurement i pacíficament la nostra voluntat política i sortir massivament al carrer l’11 de setembre, com hem fet els darrers 5 anys. Cal omplir el passeig de Gràcia i el carrer Aragó de Barcelona per demostrar que la dignitat com a poble no és manipulable.

I això, no acaba aquí, perquè ho rematarem l’1 d’octubre. Crec, sincerament, que el Govern i el Parlament han estat a l’alçada del que la ciutadania demanava: unitat i compromís. Ens han fet patir, perquè ha estat complicat, segur, però ara som nosaltres, la ciutadania, que creiem en la democràcia directa, que no podem fallar. Hem de fer el possible perquè la gent, tant del SÍ com del NO, participi en el referèndum, però també ens caldrà que el vot majoritari sigui el SÍ per tal de poder construir la República. A mi hi ha alguns aspectes de la llei de Transitorietat que no m’agraden, però són un estímul per començar a caminar el 2 d’octubre.

Ens toca omplir Barcelona l’11 de Setembre i guanyar el referèndum l’1 d’octubre però, fet això, l’èxit passarà perquè tinguem present que a partir del 2 d’octubre la ciutadania exigirà participar activament en el text definitiu que defineixi el nou model constitucional i de convivència de la República Catalana Independent.

Tots estem cridats a participar-hi. Ens juguem continuar al Regne d’Espanya, amb una democràcia amenaçadora, o crear una República Catalana en què prevalgui  la sobirania ciutadana i la justícia social.

L’Estat espanyol farà el possible per trepitjar la nostra llibertat i continuarà amb les amenaces i intimidacions. Però no oblideu ni un moment que és a les nostres mans defensar la democràcia i el referèndum. Per tant, si no fallem, la República és nostra.

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.