75 .- Què puc fer? Una reflexió personal.

En aquesta nova etapa de la reivindicació, que ens la faran difícil i dura, ens cal contestar-nos honestament -què puc fer?

Les institucions i el Govern han fet la feina a la qual es van comprometre. Ara només falta la tan esperada declaració d’independència i no crec que ens fallin, a aquestes alçades, perquè suposaria una traïció a la majoria de la ciutadania. La convocatòria d’unes eleccions autonòmiques seria una manera inacceptable de dir-nos que l’esforç no ha servit per res.

La societat hi ha jugat un paper determinant, en aquest procés, i després de la declaració de la República la mobilització continuarà sent determinant per defensar-la i estabilitzar-la.

Per això és important que sapiguem respondre’ns la pregunta. Depèn de nosaltres, i nosaltres som tu, i tu, i tu… Per tant, tornem-hi, què puc fer? Cadascú ha d’actuar segons les teves possibilitats.

Seguim les indicacions d’en “PEU DE PAU”, no podem exigir a ningú més del que està disposat a fer. Tots hi hem d’estar implicats, però no tothom té les mateixes circumstàncies vitals ni el mateix nivell d’implicació i, per tant, no s’hi val a comparar ni s’ha de rebutjar cap mena de suport, perquè qualsevol de nosaltres té el mateix valor i és útil. Les diferents edats influeixen en les diferents formes que ens permetin actuar, però tots hi podem aportar una energia necessària tinguem l’edat que tinguem, tots som imprescindibles.

La lluita segurament serà llarga i dura, però mai hem d’utilitzar l’odi, els insults ni cap altra forma de reacció agressiva. Per difícil que sigui, cal controlar les emocions i no voler fer més del que podem assumir. La tranquil·litat i la calma seran molt necessàries en aquesta etapa en què la no-violència ha de continuar sent la nostra força. És cert que la repressió crea impulsos de resposta incontrolada, però precisament per això és molt important que si no et pots controlar, en un moment concret, t’apartis per no caure en provocacions. Has de tenir present que de la teva reacció en depèn la de molts altres ciutadans.

Els partits espanyolistes s’escuden en la legalitat i l’anomenada democràcia, evolucionada a partir del Franquisme, de la Transició del 78. Nosaltres ens remetem a la legitimitat dels valors realment democràtics, els de la República que vam començar a construir a les eleccions lliures del 27 de setembre de 2015 i que vam reafirmar, amb totes les traves possibles per part del Govern espanyol, l’1 d’octubre.  Som, de fet, ciutadans lliures, i no súbdits del Reino de España.

No ens cal ser herois ni màrtirs, però sí que ens cal ser combatius i tenir coratge per defensar la República.  Fes allò que et vegis capaç de fer i participa!

I si tenim moments de feblesa o dubtes és recomanable veure algun dels centenars  de vídeos de les manifestacions que hem estat capaços d’omplir durant aquests anys o del comportament de la ciutadania el dia primer d’octubre, malgrat la brutal repressió del Govern espanyol. https://spanishpolice.github.io/.

Si hem estat capaços d’arribar fins aquí i de fer-ho amb aquesta dignitat, no ens podem rendir.

Deia Nelson Mandela: el coratge no és l’absència de la por, sinó el triomf sobre ella.

I per acabar, l’Estaca interpretada per un grup cors:

https://www.youtube.com/watch?v=cGt0JcuWU5I



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.