78 .- La República s’ha guanyat al carrer

 

Dels moments de certa eufòria per la declaració de la República hem passat a la confusió per l’acceptació de les eleccions del 21D. Els partits independentistes, per justificar-ne la imposició, ens repeteixen constantment que no són legítimes, però en canvi tots s’hi han posicionat ràpidament i les han acceptades sense una llista unitària. Potser seria bo que recordessin que la República catalana proclamada la va guanyar la ciutadania al carrer.

Fins ara la iniciativa política l’havíem portada sempre nosaltres, com a poble i des del Parlament, però ara, per primera vegada des de fa molt de temps, amb la imposició del 155 i d’aquestes eleccions, la iniciativa l’ha presa el Govern espanyol. I la resposta dels partits independentistes a la imposició de les eleccions i del 155 es limita a admetre que no estàvem preparats per la independència, que la violència i la brutalitat de l’Estat espanyol contra la població civil podia ser important, que Europa ens mira però no reacciona, que els unionistes han reaccionat de formes no previstes, que l’estratègia no estava prou fonamentada ni consolidada, que les estructures d’estat eren a les beceroles… Ara bé, de seguida que s’han convocat les eleccions imposades, que cal recordar, òbviament, que són autonòmiques, s’han afanyat a presentar-s’hi.

Aquesta acceptació tan ràpida de les eleccions imposades i la impossibilitat de poder presentar, en un cas tan i tan excepcional com és aquest, amb presos polítics i la República per defensar, una llista unitària per fer front al bloc del 155 en uns comicis que ni volíem ni esperàvem, han creat confusió i desengany en una part de l’independentisme que es pregunta quin valor es dona a proclamació de la República, a les mobilitzacions continuades, a la defensa del cop d’estat del dia 20 de setembre, a les vagues generals, al fet d’haver suportat la violència i la repressió el dia 1 de octubre, a l’exili d’una part del Govern i, sobretot, a la presó de l’altra part del Govern i de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Tot plegat crea tensió i discussió entre els companys independentistes, situació que s’hauria pogut evitar amb la llista única com a mal menor per restablir la confiança i creure que aquestes eleccions serviran per alguna cosa més que per sortir de l’atzucac en què ens trobem i no són part  del servilisme claudicador per continuar sense estat propi.

Els partits independentistes ens han d’aclarir quina és l’estratègia per al 22D. Som dins la República proclamada o en l’autonomia de sempre? Ara ja sabem que l’Estat espanyol és violent i que no tenim suport a Europa, però també ha quedat molt clar que no volem ser espanyols. Quina és la proposta, doncs? Els darrers anys, amb tots els esdeveniments polítics i socials que ha comportat el procés, la ciutadania ha madurat políticament i, per tant, llegirem amb atenció els programes dels partits i no s’acceptarà fàcilment l’ambigüitat ni tornar enrere. És per això que les propostes han de ser clares i els partits independentistes han de tenir clar que venim de la proclamació de la República i que no acceptarem  un aiguabarreig  basat en l’ambigüitat de la gestió autonòmica. Volem la República que la ciutadania va guanyar al carrer.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.