80.- On són la unitat i la transversalitat?

 

Acceptar el 155 vol dir començar a claudicar? Quina resistència política hem pogut oposar a l’aplicació del 155? Per què no s’ha pogut fer una llista unitària? Hi ha tantes preguntes a les quals els ciutadans mobilitzats  no trobem resposta. Però,  en canvi, constatem que hem començat a ballar segons el so dels unionistes que, amb impunitat i cinisme, han pres la iniciativa de la vida politicojudicial.

Voldria equivocar-me, però el 22D, per molt que guanyem, no es presenta gaire galdós.

Fixem-nos que, sense anar gaire enrere, hi ha tres dates i accions importants. D’una banda, la concentració del 10 d’octubre al passeig Lluís Companys, en què esperàvem la proclamació de la República. Finalment es va convertir en un dia trist, de decepció, perquè va costar d’entendre la suspensió de la declaració del president. Dues setmanes després, el dia 27 d’octubre, vam tornar a ser al carrer,  aquest cop sí, per celebrar la tan reclamada i desitjada República Catalana. Un dia ple d’emocions i després res . I finalment, cal recordar la manifestació batejada com la “Diada Nacional de la Llibertat”, que va aplegar un milió i mig de ciutadans al carrer Marina el passat 11 de novembre per demanar la llibertat dels presos polítics. Tant en aquestes concentracions com en les anteriors, la unitat i la transversalitat havien estat el motor de la societat civil, en aquest cas amb l’objectiu de defensar la República i els presos polítics.

En cap d’aquestes concentracions ni en la multitud d’accions realitzades arreu de Catalunya en aquests darrers dies, i que continuen encara avui, només hi ha hagut unitat i transversalitat, per part de la ciutadania, en cap cas partidisme ideològic, segurament necessari en un context de normalitat, que per desgràcia avui no tenim. La gent reclama unitat per fer front a l’envit autoritari dels partits que defensen la unitat d’Espanya com a innegociable.

Perquè algú s’ha preguntat quins eren els límits que la societat independentista volia i podia aguantar en la pràctica de la no-violència, de la resistència pacífica i de la desobediència, abans d’acceptar la imposició de les eleccions? Els polítics no poden utilitzar la por i la mort com a argumentaris ni menysprear la  voluntat de resistir d’una part de l’independentisme, sobretot si es constata que la repressió de l’Estat espanyol, tant política com judicial, no s’atura.

I ara, on som? Doncs ara ens toca afrontar una campanya electoral i unes eleccions autonòmiques, no constituents, il·legals, imposades pel govern espanyol del 155 i acceptades pels partits independentistes. Unes eleccions del tot anòmales, amb mig Govern legítim a la presó i l’altre mig a l’exili, els mitjans públics censurats (prohibits de dir president Puigdemont, Govern a l’exili, Govern legítim…), la Generalitat intervinguda econòmicament, l’escola amenaçada, la policia espanyola al carrer… I encara cal fer veure que són unes eleccions per triar govern? De cap manera! Són unes eleccions pensades per derrotar l’independentisme i, per afegir més llenya al foc, que ens farà decantar-nos per un dels tres partits, quan només volem defensar la República.

Només hi ha tres opcions, CUP, Junts per Catalunya i ERC, i la claredat amb què siguin capaços d’explicar què passarà a partir del dia 22 farà decantar el meu vot cap a una llista o l’altra. Necessitem saber cap on anirem, després de les eleccions, per tornar-los a tenir confiança.

Però abans d’entrar plenament en la campanya hi ha dos actes unitaris, el “Concert per la llibertat” a l’estadi olímpic el dia 2,  i la manifestació a Brussel·les el dia 7. Hem de continuar lluitant, perquè el 155 va endavant, perquè els presos continuen tancats, perquè mig govern, legítim, és a l’exili i perquè la República no s’ha pogut desplegar. Una manera, encara que no és la que hauríem volgut, és guanyar les eleccions, però  si la ciutadania el 21D no falla, els polítics tampoc no ho podran fer a partir del 22, per moltes dificultats que es trobin, que ja saben que en trobaran.

Continuem, doncs, amb la lluita activa, contundent, resistent i no-violenta en defensa de la República proclamada el 27 d’octubre. Visca la República!

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.