81 .- Què ens en queda de la revolta dels somriures?

Josep Cullell, 9 de desembre 2017

En aquest inici de campanya ja s’ha deixat veure la lluita entre els partits independentistes, i això és preocupant i decebedor. A què juguem, a la lluita per presidir un nou govern autonòmic? A veure qui obté més vots? Així no anem bé, ens crea tensió que haureu d’evitar.

Hem de recuperar l’estat d’ànim de la revolta dels somriures, de la il·lusió i de l’esperança. A la manifestació de Brussel·les es va reclamar la unitat del independentisme i no dividir els 2.500.000 vots. Un dels discursos va sonar massa a míting de campanya electoral, i potser per això va estar fora de lloc, no tocava. No és una campanya com les altres ni podem fer veure que ho és. Per tant, no s’hi val qualsevol ocasió per intentar guanyar vots, em sembla.

És trist que haguem passat d’estar dominats per la indignació, la ràbia, la impotència i la injustícia, conscients de l’abús dels poders fàctics que tant han defensat la tradició judicial de la dictadura franquista com han utilitzat la falsa democràcia per mantenir els pobles obedients, submisos i súbdits d’aquests poders, amb l’aplicació del ja famós 155. Si la campanya electoral continua buscant els posicionaments contradictoris i no la unitat entre nosaltres, que no som adversaris, ajudarà, també, a al desconcert i al desànim i això afavorirà Ciutadans, el PSOE-PSC i el PP, que han convocat aquestes eleccions per derrotar-nos, i  també Catalunya en Comú Podem,  que amb tot de matisos ens duen allà mateix, al constitucionalisme.

El pitjor seria formar un tripartit que no contemplés Junts per Catalunya, ERC i la CUP i ratifiqués  el Govern legítim, destituït pel 155, per construir la República Catalana. No ens calen invents, com en el passat, que varen fer president de Catalunya José Montilla.

És molt important, en una revolta com la que hem  començat, que utilitzem un llenguatge i uns conceptes que no ens duguin a la contradicció ni al desànim.

Creieu realment que la renúncia a la via unilateral ens portarà a la via del diàleg i la negociació? El diàleg és sempre necessari i positiu. Ara bé, és possible si l’altra part no el vol. En canvi, si l’única resposta són els obstacles, els cops de porra i la repressió, ens hem d’entestar a entendre’ns? En aquest escenari diria que la via unilateral és irrenunciable.

Entenem que les defenses han de poder utilitzar tots els arguments judicials per aconseguir l’alliberament dels presos i el govern legítim ha de poder tornar, però la dignitat com a poble ha d’estar per damunt de tot. Una cosa és renunciar a la via unilateral per arribar a un acord judicial, però no es pot renunciar a les conviccions polítiques, per la via pacífica i democràtica, per defensar l’acord  del 27 d’octubre en què és va proclamar la República.

Ens creiem la República Catalana o juguem a l’Autonomia Espanyola, el votant independentista ho té clar i no vol entrar a valorar quin és el partit més independentista, sinó que vol sentir que aquestes eleccions són il·legítimes i antidemocràtiques. Ens hi fareu participar, sense gaire justificacions polítiques, però no podem permetre’ns distanciar les posicions dels partits independentistes o entrar en contradiccions i retrets, perquè ens anirà a la contra i afavorirà les forces del 155.

Els retrets entre els partits independentistes, la renúncia a la unilateralitat i una campanya que s’allunyi de la defensa de la República i del seu Govern legítim pot provocar una profunda fractura entre els que creiem en aquesta revolta dels somriures i en la República.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.