84.- 3 mesos de les eleccions del 21-D i 8 anys d’esperances

La lluita per la Independència de Catalunya  ha existit sempre en diferents moments de la seva historia, però el que si és cert que la majoria de la població es mantenia en la comoditat, després de la repressió de la dictadura del general Franco, que l’hi donava l’estatus autonomista i a la submissió  de la constitució del Reino de España, que és hereva del franquisme, però és amb la sentencia del 28 de juny del 2010 del Tribunal Constitucional, es produeix, segons el catedràtic Javier Pérez Royo,  un verdader “Cop d’Estat”, en contra de la voluntat conformista i ratificada amb referèndum, retallant l’Estatut autonomista que la majoria de ciutadans acceptava. Les primeres conseqüències és visualitzen, el 10 de juliol del 2010 amb la manifestació “Som una nació, nosaltres decidim“, que varen constituir els primers passos cap a la conscienciació que la etapa autonomista s’havia acabat, i que la defensa de Catalunya passava per un nou model polític, en que la decisió del seu futur passava per el poble. La consciència col·lectiva agafa el protagonisme de la dignitat, llibertat i sobiranisme com a poble. Aquest últims 8 anys hi ha hagut un augment i consolidació del moviment independentista com a camí cap a la República.

El jutge Llarena , ha tornat evidenciar que per les vies de acatar i subordinar-nos  al model judicial del Reino d’Espanya  no hi ha sortida per defensar els drets del polítics i socials del poble català. Ja podem proclamar i denunciar que el Tribunal Suprem Espanyol i el jutge Llarena, actuen parcialment,  els hi és igual, sen riuen i s’ho passen pel forro. Cada compareixença al tribunals, ens humilien impedint la llibertat dels presos polítics catalans i impossibilitant  la presencia, al Parlament de Catalunya, d’en Jordi Sánchez al debat de la seva investidura, estant prevaricant i no els hi passa res.

Dimecres, 21 de març, farà 3 mesos de les últimes eleccions, que a contra cor vàrem acceptar participar, segons les regles antidemocràtiques dels partits unionistes, sense cap exclusió. Hi vàrem jugar i l’independentisme va tornar a guanyar, amb una part del govern legítim a l’exili  i  l’altre a presó. Les conseqüències, tot continua igual, el bloqueig institucional continua al Parlament, però s’ha obert una etapa de batusses dialèctiques, amb menys unitat dels partits independentistes, en els plantejament rupturistes i en la defensa de la República proclamada.

Es dona entendre, per alguns sectors de l’independentisme,  que ara hauríem de recuperar un govern autonòmic i així crear una nova base independentista, Quin engany, és intolerable. Amb alguns plantejaments estan creant confusió, allunant-nos de la lluita, que aquests últims 8 anys ha estat positiva hi ha valgut la pena. Però al ciutadà l’hi crea la sensació desconcertant que ens porta cap a la desmobilització.

La imposició del 155, ha estat un intent d’humiliació, constant, sense cap vergonya, cap els ciutadans catalans. Però també ha evidenciat que els plantejaments de Junts per Catalunya, PDECAT, ERC i la CUP son oposats. El curiós és que l’argument de exemplar la base independentista, que proclamar ERC, seguida pels sectors més conservadors del PDECAT i alguna entitat, és incoherent, ja que és dir-nos que la nostra participació en el referèndum no te cap validesa i que la proclamació de la República va ser un engany.  La base l’eixamplarem quant  apliquem el valor socials Republicans.

La divisió de la ciutadania no ha estat impulsada pel independentisme sinó pels partits unionistes, principalment CIUTADANS, PSC, amb la creació de la seva Tebarnia i els COMUNS, que sempre estant amb l’ambigüitat per por de sortir-me escaldats.

No cal esperar més, no crec en els miracles, sinó amb els plantejaments unitaris i socialment justos i axis augmentarem els partidaris dels valors republicans.

Sigueu clars i transparents, si per vosaltres el més important és la via de la vostre vida partidista i política per damunt de la voluntat expressada, en pagarem tots les conseqüències i cada vegada serà més difícil mobilitzar-nos. Però no renunciarem a la defensar la República i haurem de tornar a sortit al carrer passant del vostre parlamentarisme institucional autonòmic.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.