86.- ERC, què voleu fer?

Esquerra Republicana es proposa obrir un camí diferent del que fins ara ha mobilitzat 2.079.340 de vots independentistes de la ciutadania catalana. Als ciutadans que van defensar les urnes, que van rebre els cops de la repressió ferotge, que van donar suport a la proclamació de la República; als manifestants d’aquests últims 10 anys, que han participar activament i majoritàriament sempre que se’ls ha demanat, ara se’ls demana que renunciïn a la via unilateral per ampliar la base social abans de continuar el camí. Quina barra!

Dieu que l’independentisme no és prou poderós encara per convertir Catalunya en una república independent. Que potser ho érem, abans, políticament? El poder rau  en la ciutadania, i no en les estratègies interessades de les direccions dels partits. Aquesta és la realitat que us fa por acceptar? La ciutadania compromesa amb la República no ha fallat mai. No volem tornar a una democràcia en què el dret de participació de la ciutadania es limita al vot cada quatre anys. Heu sabut interpretar quina va ser la voluntat ciutadana expressades l’1 octubre o el 21 de desembre? Crec que esteu menystenint la gent que no ha defallit i que ha sortit al carrer per defensar la República, els presos i els exiliats polítics. S’han fet aportacions econòmiques per pagar fiances, sense tenir en compte el color polític, com és natural. Què està passant? No deu ser l’estratègia de l’autonomia i la rendició?

Ens demaneu que fem una reculada, un pas enrere respecte de la via proposada fins ara, perquè dieu que és necessari anar més enllà del debat binari, estèril i contraproduent de la via unilateral. Aquest debat, segons vosaltres,  no ens porta enlloc. Ara bé, és possible la via multilateral amb un Estat hereu del franquisme, totalment autoritari i que ha exercit obertament la violència contra la societat civil catalana? Voleu negociar amb els que consideren innegociable la unitat espanyola? Si hi ha una cosa que hem après aquests mesos és que no hi ha  prerrogatives, de part de l’Estat. I els presos i els exiliats han de poder sortir de la presó i tornar a casa per una qüestió de justícia, i no perquè la confrontació baixi i es pugui negociar.

Hi ha una afirmació que diu que el dret d’autodeterminació arribarà gràcies a la mobilització d’una part àmplia de la societat catalana. Estic d’acord que podria ser més amplia, però creieu que fins ara no ha sigut majoritària, en les mobilitzacions? I un altre dubte que caldria aclarir. Quines són les forces democràtiques, dins  de l’estat espanyol, que són crítiques amb el règim del 78 i que ens donaran suport? Quins són els actors europeus més sensibles a la defensa de la democràcia i els drets humans que posaran aquests valors per damunt dels seus interessos econòmics?

Finalment, proposeu formar un govern efectiu, paraula màgica. Efectiu per a qui? No es vol un nou govern basat en la desconfiança, ni de l’autonomia, dels partits que el formaran. Es cert que el catalans volen un govern per gestionar el dia dia, però, la majoria de votants de l’1 d’Octubre vol tenir un govern sobretot per implementar la República.

Entre ERC i alguns sectors del PDeCAT us heu sortit amb la vostra: hi haurà un Govern que no presidirà Puigdemont. Ens demanen que donem un temps de confiança a Quim Torra. Caldrà fer-ho per veure si la formació del nou Govern és capaç de fer els passos necessaris cap al desplegament de la República. Si no és així, haurà estat un fracàs i es posarà de manifest que només el camí de la desobediència ens pot dur a la República. La resposta passar per enfortir, la dèbil  unitat com l’estratègia més viable. No volem partits hegemònics dins l’independentisme, volem fortalesa unitària. Per sort, la ciutadania empeny en aquest sentit.

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.