88.- Confrontació o  frustració

Ens sou conscients, els partits independentistes, de la frustració que els votants del referèndum i del 21-D estan suportant? És cert que no tots hi teniu la mateixa responsabilitat, però també ho és que tots heu contribuït a la trencadissa de la unitat d’acció i dels plantejaments unitaris per fer front a l’embat repressiu de l’Estat monàrquic espanyol. Esteu demostrant que no sou mereixedors del suport que us hem donat.

Les baralles i l’escenificació teatral entre ERC, el PDCAT, JXC i, en alguns moments, la CUP, ens han transmès contradicció i un missatge que, arribats a aquest punt, no s’aguanta per enlloc, i tot plegat podria comportar la divisió popular de l’independentisme. Sembla mentida que no pugueu entendre que la lluita i la confrontació només minen el nostre objectiu, si és que realment compartiu l’objectiu de ser independents, i que ajuden l’Estat, que veu com li fem la feina. El 21 de desembre no vam votar, en aquelles eleccions celebrades en condicions tan irregulars com complicades, autonomia, sinó independència i República. Si no podeu assumir el mandat del poble, per por o per estratègia partidista, tant li fa, hauríeu de ser honestos i plegar. Ara s’acosta una nova oportunitat, amb l’aprovació dels pressupostos amb el PSC repressor i executor del 155 i amb els Comuns, per demostrar que per sobre de les xifres, que al capdavall el Govern espanyol no respecta i no compleix, hi ha la dignitat d’un poble, la injustícia de tenir presos polítics i el dret de ser lliures.

Caldria que les manifestacions multitudinàries de l’11 de Setembre i de l’1 d’octubre d’enguany i la gran quantitat d’actes que es fan regularment a la majoria de viles i ciutats us fessin reflexionar. La ciutadania, com ha passat sempre al llarg d’aquest procés, va molt per davant de vosaltres, que continueu posant els interessos propis i de partit per sobre del clam popular. La ciutadania us exigeix transversalitat i unitat i vosaltres ens doneu divisió i mostreu una manca de dignitat que aquest poble, amb el que ha patit el darrer any, no es mereix.

Aquest espectacle tan poc edificador s’ha consumat amb la batussa pública, provocada per Llarena, no ho oblideu, que ha acabat amb l’escenificació de la pèrdua de la majoria independentista al Parlament. La majoria de la ciutadania independentista s’ha sent traïda i avergonyida, perquè el vostre posicionament ens allunya de l’objectiu, la República, i ens divideix, la qual cosa significa que perdem la força. I no necessitem, un cop fet el numeret, que feu declaracions públiques buides de contingut, perquè això encara ens afebleix més. Nosaltres sabem què volem. I vosaltres, en teniu la més mínima idea?

També cal saber gestionar la gran injustícia que suposa tenir presos i exiliats polítics. La injustícia ens ha d’unir en la lluita per poder-los alliberar amb les noves lleis de la República. Cal continuar amb les mobilitzacions de denúncia d’aquesta situació, que no es poden tornar, de cap manera rutinàries, però també cal tenir en compte, com molt bé va dir Jordi Cuixart, que “la presó no ha de condicionar la lluita”. Lluitem per poder implementar la República, la qual cosa permetrà alliberar els presos polítics i fer tornar els exiliats, i no a la inversa. Si centrem els esforços només en l’alliberament dels presos ens hauran vençut, perquè voldrà dir que hem renunciat a la independència.

Personalment, sento una gran tristesa, frustració i indignació. Ja n’hi ha prou de remar contra la gent que rep la repressió. Tots els actes comporten conseqüències, però la ciutadania ha demostrat que no té por. Si esteu disposats a assumir les conseqüències de la desobediència o, simplement, no ho voleu fer per por de la repressió, heu de plegar, per coherència i per no trair la dignitat d’aquest poble que representeu. Si no és així, n’han de venir d’altres que estiguin disposats a fer-ho. En aquest moment el president del Parlament, Roger Torrent, hauria de dimitir. De fet, el que va passar el 30 de gener a la cambra catalana, amb la investidura del president legítim, Carles Puigdemont, ja hauria d’haver estat motiu de renúncia. Des d’aquell dia que no heu parat de plegar-vos a les exigències dels poders judicials i polítics espanyols. Aquell dia el Parlament, a través del camí marcat per ERC i amb la figura del seu president al capdavant, es va sotmetre a les ordres de Llarena i va menysprear la voluntat expressada a les urnes. Per tant, el Parlament es va convertir en col·laborador necessari de la injustícia espanyola. Per què ho vam tolerar? Probablement perquè llavors teníem por de mostrar esquerdes i desunió. Ara que els partits mateixos heu perdut la vergonya i ho heu mostrat públicament, però, tenim el deure d’exigir la dimissió de Roger Torrent com a responsable d’aquella acció i de les posteriors. Quina enyorança de l’anterior presidenta, Carme Forcadell, que va saber mantenir la dignitat de la cambra fins al darrer moment.

Crec que els models de democràcia representativa tenen els dies comptats, si volem una confrontació democràtica amb les noves tendències autoritàries i feixistes que patim tant a Catalunya com a Europa, amb la conseqüent pèrdua de valors democràtics que això comporta. És per això que cada dia és més necessària necessari trobar noves formes organitzatives popular i cíviques que ens duguin a defensar la República Catalana i a mantenir-nos en el camp dels drets basats en la llibertat i en la dignitat.

Què se n`ha fet de les promeses dels Consells de la República o del Procés constituent? Crec que teniu por de perdre el control polític. És urgent recuperar el camí de l’ètica i de la claredat per no caure en el camí de la frustració o de la desmobilització. La voluntat  social de l’independentisme està demostrant diàriament que el moviment és fort i que si no hi ha un gir dels posicionament de les polítiques dels partits, en perdran el lideratge, d’aquest camí que ens ha de dur a la República amb un model basat en la confrontació no violenta, però decidida i enèrgica. En aquest punt, l’ANC, Òmnium i els CDR i han de jugar un paper fonamental. Els nous moviments passen per desobeir les imposicions judicials de l’Estat i obeir el mandat popular. Hem de fer República, no és el moment de buscar l’hegemonia política, és a dir, de preservar la cadira i el sou. Ara, la ciutadania, ha de dir prou. O reconduïu la situació o plegueu, no hi ha altre camí.

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.