90.-Mossos d’Esquadra: quina policia volem?

Desembre del 2018

Ja n’hi ha prou. Les últimes actuacions dels Mossos d’Esquadra, en què han utilitzat la violència repressiva contra el dret de manifestació, són totalment intolerables i injustificables. I ja no s’hi val que el conseller o el president diguin que prendran mesures contra alguns agents perquè s’han extralimitat. Desgraciadament, aquesta manera de fer ha esdevingut normal, en els darrers temps.

La ciutadania es pregunta què està passant i com hem arribat, sense que ningú n’assumeixi cap responsabilitat, a aquesta situació. La qüestió gira entorn del model de policia que volem a Catalunya. Ens està bé un model policial com el de l’Estat espanyol o el que hem vist aquests dies a França, que ha actuat amb una contundència exemplificadora contra el moviment dels armilles grogues? La policia, creiem, ha de tenir, per sobre de tot, una vocació de servei públic però, per desgràcia, les persones que formen part dels cossos de seguretat entenen que la violència i l’agressivitat són les millors armes per fer-se entendre i actuen, a més, a la defensiva quan la societat es manifesta. En síntesi, continua vigent el model repressiu com a resposta a l’acció ciutadana, sobretot ara, que la protesta i  la mobilització són presents en la ciutadania. La policia, per tant, juga un paper desmobilitzador i ajuda a criminalitzar segons quins col·lectius, com ara els CDR.

Una part important de la societat sap, perquè la va viure o perquè té memòria històrica, que el Franquisme va utilitzar la violència repressiva de la policia per tenir els moviments socials controlats. En realitat, però, aquest model continua essent ben vigent a Espanya i no hi trobaríem gaire diferència, amb el model de la dictadura, si ens fixem en l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol l’1 d’octubre contra els votants. No ens enganyem, però, perquè si analitzem la manera d’actuar dels Mossos contra els manifestants antifeixistes, tampoc no hi trobarem diferències substancials, amb la que hauria pogut tenir la Policia Nacional espanyola o la Guàrdia Civil.

I això és el que ens ha de fer pensar. No és lògic que la policia actuï amb els mateixos paràmetres tant a les ordres de la dictadura com de la democràcia. En democràcia, aquestes actuacions haurien de ser totalment injustificables i, per tant, haurien de tenir conseqüències polítiques. La democràcia i la repressió són posicions absolutament antagòniques, que no poden conviure. A cops de porra i de bales de goma o de foam no s’aconsegueix respecte, sinó por. La ciutadania que viu en una suposada democràcia hauria de poder confiar en la policia, fos quina fos la seva ideologia i la seva condició.

En el programa 30 Minuts emès el passat 21 d’octubre, s’hi mostrava la creixent militarització de la policia nord-americana. Això vol dir, bàsicament, que se’ls entrena per matar, la qual cosa es tradueix, entre altres conseqüències, en la mort de determinats ciutadans a causa del color de la seva pell. Quin sentiment de protecció pot produir en la ciutadania aquest model policial?

Si tornem a casa nostra, les últimes actuacions a Girona i Terrassa són lamentables, perquè han mostrat una contundència i una voluntat de repressió vergonyoses i preocupants.

A principis del segle XVIII, l’administració borbònica va crear el cos dels Mossos d’Esquadra per perseguir la resistència dels austriacistes i, després de fer la feina bruta, entre el 1868 i el 1876, van ser abolits.  Durant la segona República es va recuperar el cos, que va estar sempre al costat de la Generalitat però, en arribar la dictadura franquista, va tornar a ser abolit. L’any 1980, amb el restabliment de la Generalitat, es van tornar a recuperar, amb l’intent de crear una policia que es pretenia que fos percebuda com a pròpia i democràtica. Així, es van anar desplegant per tot el Principat en substitució de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. Això sí, els Mossos tenen les funcions només d’ordre públic i de seguretat ciutadana, de manera que les forces espanyoles, que durant tants anys hem anomenat d’ocupació, han continuat a Catalunya amb l’excusa competencial:  fronteres, documents (DNI, passaports, etc.), permisos d’armes, etc.

La gran contradicció és que en una policia que es volia nova, amb uns paràmetres diferents dels de la policia espanyola, hereva de la dictadura, s’hi incorporessin policies nacionals i guàrdies civils. Això vol dir que tenim una policia en què hi ha una part dels efectius que són d’extrema dreta i espanyolistes. Tot aquest despropòsit, lligat al model policial repressiu del qual hem parlat més amunt, converteix els Mossos d’Esquadra en una policia homologable a la policia espanyola. Tot plegat pot explicar el model policial que tenim, però no eximeix de responsabilitats la Generalitat, que ja hauria d’haver cessat el conseller Buch.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.