91.- La soledat del president Torra

10 gener 2019

El dia 9 de gener, al CCCB, es va fer un acte organitzat per Vilaweb en què el president Torra responia les preguntes dels subscriptors.

Per dir-ho de manera col·loquial, em va semblar que  està “més sol que un mussol”, sense  el suport de cap dels dos partits que formen l’actual Govern de la Generalitat.

Aquesta soledat es reflecteix, també, en el discurs, un discurs ben estructurat però tou, que intenta mantenir un esperit d’optimisme i esperança, però que, en canvi, no incorpora cap plantejament engrescador ni estratègic que pugui menar a la consecució de la República.

Torra va defensar el Consell de la República, però va afirmar que  amb els 60.000 inscrits que hi ha ara no té gaire impacte en la política europea i que, per capgirar-ho, s’hauria d’arribar als  500.000, aproximadament.

Del seu discurs, hi ha qüestions que considero que són preocupants, perquè denoten la situació d’isolament que viu com a president i, a més, no deuen agradar als partits de Govern, que el poden qüestionar, amb la qual cosa afebleixen la seva autoritat com a president. Aquests són els conceptes que Torra va desgranar:

  • La relació entre el dret d’autodeterminació i el pressupostos espanyols. Si no es reconeix el dret d’autodeterminació no es poden aprovar els comptes del govern espanyol. Per tant, si un dels dos partits que formen el govern català hi votés a favor, esclataria una crisi.
  • Cap més xec en blanc no implica una renúncia al diàleg.
  • Compromís per aconseguir llistes unitàries a Barcelona i a Europa.
  • Presència al judici i a les diferents manifestacions de protesta que organitzi la societat civil.
  • El judici com a atac a la democràcia, i no només als presos, que haurien d’estar lliures.
  • Un concepte ampli de la nació catalana, els Països Catalans. Creu que el Principat s’ha de replantejar les relacions amb les diferent parts del territori, el País Valencià, les Illes, la Franja o la Catalunya Nord. Va emfasitzar la resposta positiva de la Catalunya Nord amb el procés independentista.
  • Compromís amb la llengua, plasmat amb una frase de Fabra que diu que si falla la llengua, falla tot. Cal posar més esforç en la construcció del fet nacional català, que inclou història, cultura i llengua.
  • Compromís per acabar la legislatura o, si fos possible, fins a l’investiment de Carles Puigdemont en la legislatura actual. Descarta, per tant, la convocatòria anticipada d’eleccions.

Per agilitzar l’acte, els organitzadors van donar l’oportunitat als assistents de formular prèviament preguntes al president, de manera que  els subscriptors que ho volguessin, les podien enviar a la redacció de Vilaweb. Un cop començat l’acte, Vicenç Partal li va fer unes cinquanta preguntes, agrupades per temes, perquè se n’havien plantejat més de 300. La meva pregunta, que no va ser seleccionada, era: si les picabaralles entre PdeCat, ERC i la CUP continuen, vostè, personalment, al marge del càrrec, creu que la ciutadania independentista hauria de deixar de banda els partits i agafar el lideratge del procés, a fi de poder definir una estratègia viable i unitària?

Encara que el seu discurs va ser pausat, amb cert grau d’erudició i també alguna anècdota, fins i tot amb moments d’ironia, Torra em va fer una impressió de tristesa, un pel contradictori i poc enèrgic. Em va semblar, en definitiva, un home que ha d’afrontar sol, sense suports, la presidència del país. Una presidència, recordem-ho, plena de contradiccions per la mala entesa entre els partits que la conformen, la qual cosa l’obliga a gestionar, només, el dia a dia més immediat, però el priva d’abordar qüestions de fons.

La conclusió que n’extrec, de la xerrada, és que el president n’està tip, d’aquesta situació d’enfrontament entre els dos partits que formen el govern català, com una gran part dels independentistes. Amb aquests companys de viatge l’escenari és ben poc engrescador i, probablement,  ha pensat més d’una vegada a dimitir. Ara bé, seria bo, això, per a l’independentisme? Ens trauria de l’atzucac en què som? Segurament, no.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.