93.- Altsasu, exemple de solidaritat.

Març del 2019

Ja fa molts anys, des de l’etapa de lluita contra la dictadura franquista, que participo en  manifestacions, actes i accions per la llibertat i la justícia. El passat 24 de març, vaig mobilitzar-me a Altsasu contra la sentència dels set joves que, per una baralla en un bar amb dos guàrdies civils, han estat condemnats a 13 anys de presó. Aquesta manifestació, multitudinària i emotiva, em va provocar sentiments contraposats.

D’una banda, un sentiment d’impotència manifest davant la crueltat i l’arbitrarietat que representa la sentència. Aquesta falta de justícia i de rigor, que també es palesen, en aquest moment, en el judici contra els presos polítics catalans, és desesperant.

D’altra banda, però, també hi havia un sentiment de satisfacció, davant la solidaritat d’uns 60.000 ciutadans, amb gran participació catalana, que hi vam ser per denunciar la injustícia que es comet amb aquesta sentència, la solidaritat amb els joves i les famílies i la lluita del poble basc per la independència d’Euskal Herria, i que en alguns anys hem oblidat des de Catalunya. La solidaritat entre els dos pobles continua, com s’ha demostrat aquest diumenge.

En un acte emotiu, els altres companys condemnats, que tenen una sentència suspesa de 2 anys, van llegir un comunicat dels joves empresonats en què es denunciaven el judici i la sentència i en què s’agraïa, també, el suport que reben.

Tanmateix, és preocupant l’argument que utilitza la sentència per condemnar-los: el delicte d’odi. Aquests dies, en el JudiciFarsa, aquest concepte s’empra molt. Com si fos una escenificació ben preparada per la fiscalia i alguns testimonis (membres de la Guardia Civil, especialment), es mostren uns relats ben construïts que dibuixen un escenari de violència que ha d’ajudar a donar forma a una sentència per uns delictes determinats, tal com va passar en el judici dels joves d’Altsasu.

Ara bé, això de la injustícia espanyola no ve de nou. El poder judicial, perillosament lligat al poder polític, ha mostrat sempre una actitud autoritària davant els moviments  i de les diferents formes de lluita per la independència. L’invent de proves i les actuacions arbitràries han estat homologades per tal de defensar la unitat d’Espanya. Per molt que s’esforcin a repetir que Espanya és una democràcia de primer ordre, els fets els retraten: il·legalització de partits, tancament de mitjans de comunicació, presos polítics, sentències desfavorables d’Estrasburg… No ens enganyem, aquesta és la democràcia a la qual ens enfrontem, una justícia que, d’un dia per l’altre, va passar de ser franquista a ser democràtica, una classe política que, de la nit al dia, va esdevenir la més liberal.   

En un estat de dret i en una democràcia real, la judicatura no jutja maneres de pensar ni les forces de seguretat reprimeixen, amb violència, la llibertat d’expressió.

No podem deixar passar, de cap manera, aquests abusos de poder. Cal manifestar-se activament per la llibertat i organitzar-se, col·lectivament, en moviments ciutadans per defensar els drets d’una societat vertaderament democràtica. És intolerable, el model polític, judicial i policial a què estem sotmesos. No ho deixem en mans dels partits polítics: organitzem-nos i lluitem per allò que és just.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.