94.- Votar el Front Republicà o no votar?

Abril 2019

Som al final de la campanya de les eleccions espanyoles. Els independentistes  ens trobem davant d’una situació contradictòria, perquè hem de valorar si té sentit votar en unes eleccions d’un país que no considerem com a propi i participar d’una “democràcia” autoritària i repressiva.

Sempre que entrem en la dinàmica d’unes eleccions espanyoles em plantejo dues qüestions. La primera, que ja he avançat, la participació en unes eleccions que es fan en un estat que no és el meu. D’altra banda, parlem d’un estat que ens reprimeix constantment i que no respecta els nostres drets. Contestar aquestes qüestions no és senzill, però cal tenir en compte que, independentment del sentiment de pertinença a l’estat espanyol, les decisions de la política espanyola ens afecten, i molt. Aquestes eleccions, a més, són molt estranyes, conceptualment. El primer d’Octubre, en un exercici de democràcia directa, ens vam autodeterminar, tot i que aquesta autodeterminació no s’ha fet efectiva. La participació, doncs, en les eleccions d’un estat del qual ens volem desvincular políticament, s’ha de valorar.

Una de les altres contradiccions és que, en aquet model de democràcia, estic obligat acceptar els resultats que, fins ara,  han encotillat el futur nacional de Catalunya. Si supero aquestes primeres contradiccions, encara me’n queda una altra. Qui puc votar? Tinc clar que no puc votar els partits independentistes que no parlin d’independència i república, i aquí comença un nou dilema que cada dia és més difícil de resoldre, a causa de les actuacions i accions d’ERC i JxCat, que no accepten els resultats del primer d’Octubre com a vinculants i no són capaços de configurar una estratègia conjunta.

Em considero independentista i ciutadà dels Països Catalans, vinculat legislativament al Regne d’Espanya. Això té moltes conseqüències: les imposicions legals que no puc evitar, com la declaració de la renda, el finançament de la monarquia, el manteniment d’un exèrcit i d’una justícia defensora de la unitat d’Espanya… però a participar en unes eleccions, ningú no m’hi pot obligar. Crec que des del Congrés espanyol és impossible que puguem avançar, ni en drets ni cap a la independència. Per tant, els pactes i les actuacions dels representats independentistes al Congrés estan lluny dels meus principis i determinacions.

Com ja he apuntat més amunt, la poca claredat de les actuacions dels partits independentistes majoritaris, així com la pugna oberta per l’anomenada “hegemonia política”, m’impedeix votar ERC ni JxCat. Penso que busquen un diàleg que és impossible, perquè no hi ha amb qui dialogar, i que no es pot tractar l’estat espanyol com si fos vertaderament democràtic, quan tenim presos polítics, exiliats i societat civil represaliada. Prou de tripijocs d’autonomistes.

Soc conscient que el fet de no votar pot afavorir, aparentment, l’extrema dreta de Vox. Ara bé, algú dubta que l’extrema dreta ja ha tingut representació, fins ara, a través del PP i Ciudadanos? Estic cansat que els interessos partidistes estiguin per sobre del drets nacionals catalans.  

Encara queda un opció, però. Podria votar el Front Republicà, si considerés que és l’única agrupació electoral que es posiciona clarament contra el règim borbònic del 78, que defensa la via unilateral, les mobilitzacions, la desobediència i rebel·lia per enfrontar-se obertament a l’estat.

Fins al darrer moment, doncs, tindré dubtes entre votar el Front Republicà o no votar.

Us recomano, abans d’anar a votar, aquesta cançó de Chicho Sánchez Ferlosio.

Reflexioneu i, després, decidiu.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.